Pel dia de la dona, i al voltant d’eixa data, no es poden ni imaginar la d’invitacions que una humil portaveu d’Igualtat pot arribar a rebre. Esdeveniments de tot tipus: exposicions, xarrades, trobades... I evidentment una ha de seguir treballant i no pot arribar a tot. El més positiu seria que cada volta son més les entitats, institucions i associacions que reivindiquen la data, el més negatiu és que moltes solament ho fan una volta a l’any oblidant que la igualtat és allò que volem tots els dies.
D’entre les invitacions d’enguany hi ha una que em porta a escriure aquest article. Farà una setmana vaig rebre una tarja de color rosa, totalment rosa què, amb lletres lila, em convidava a un concert que farien dones; «Como mujer, nos gustaría contar con su presencia». Així tal qual. No constava en la invitació ni un sol nom de les persones que anaven a intervindre, ni de les intèrprets que anaven a actuar. El que sí vaig vore van ser els logos, en rosa, d’institucions públiques que donaven suport a un esdeveniment en el qual no havien tingut a bé citar el nom de cap cantant, ni de cap banda, ni quina era la finalitat més enllà de «celebrar el dia de la dona» per dir que feien alguna cosa.
No tot val. El 8M està bé, toca. Però entre tanta celebració trobem esperpents com ara un bulo per internet on se suposava que et regalaven una cafetera el dia de la dona.
El 8M no hauríem de celebrar res. Cal reivindicar que la igualtat encara no existeix en tots els àmbits. El dia de la dona no pot servir per l’autocomplaença d’allò que hem arribat a tindre, sinó com a recordatori de tot el que queda per fer: les nostres filles continuen tenint por a l’hora de vindre a casa soles de nit, i ara a més, han d’estar a l’aguait perquè no els fiquen burundanga en la beguda. Seguim patint desigualtats i per això cal apostar per un 8M tots els dies de l’any.
*Síndica adjunta de Compromís a Les Corts Valencianes
