El preu de la llum ofegant-nos amb una escalada desbocada de preus, el gas pujant mentre Algèria tancava un dels dos gasoductes, i semblava que res podia anar a pitjor, esclata la Guerra d’Ucraïna i els combustibles i totes les energies es disparen a límits mai imaginats. Omplir el dipòsit del cotxe es converteix en un luxe impossible, i les taulelleres adverteixen que amb eixos preus de gas no poden continuar, de nou ERTOs que molts temen acabaran amb acomiadament definitius i tancament d’empreses que donen centenars de llocs de treball.
Sánchez diu que tot és culpa de Putin, com si no vinguérem ja de mesos de patiment. Tots tenim clar que, ara més que mai, hem d’apostar per un canvi de model energètic; som un país de sol on tenim un potencial inacabable, i mentre, proliferen megaparcs solars o eòlics, que ens fan tremolar per dimensions no realistes amb el territori, que poden transformar per sempre (a pitjor) el paisatge, i el teixit econòmic especialment del nostre món rural. Demanem urgència per buscar alternatives al gas i el petroli, però aquestes vénen de manera desordenada i sense senderi.
I mentre més demanda de renovables tenim, ens diuen que les fàbriques d’aerogeneradors que tenim a casa nostra, com la planta d’aerogeneradors de Nordex de la Vall d’Uixó, l’han de deslocalitzar perquè els resulta més econòmic fabricar a la Xina. La contradicció contínua entre allò que necessitem i allò que s’està fent; i el problema és sempre que nosaltres no acabem de ser protagonistes de les decisions més importants que ens acaben condicionant la nostra vida, com de nou, qui disseny les gran actuacions, el què i el com, són els de sempre i la gent no pintem res.em de ser protagonistes de la nostra vida, i decidir sobre quin futur volem, o no serà el nostre futur, tenim alternatives, fent-nos escoltar.
*Senador de Compromís
