Les festes són del poble, de les classes populars, de la majoria. Fa unes setmanes el podcast Gent ràndom va fer un programa anomenat La santíssima festa on parlaven des d’una del que suposa la festa. Citaven al podcast a la twittera Maria Serrano per demanar-li prestada la seua definició de la festa com una «expressió sobtada de comunitat». Les festes de la Magdalena són fonamentalment unes festes de carrer, populars, del poble. Una de les principals diferències que molta gent que ve de fora assenyala entre la Magdalena i les Falles és que la nostra festa es fa sense fronteres, sense recintes tancats, sense pràcticament classes. Més enllà dels dubtes historiogràfics sobre l’argument de la seua creació, de les polèmiques polítiques sobre l’organització de la Junta de Festes, de la Comissió de Festes i del Consell Rector, la Magdalena és una festa que li pertany a la gent.
Fa uns anys el meu antic professor Rafa Molés va dirigir el documental Five days to dance, que explicava la importància de ballar per subvertir rols, empoderar a col·lectius marginats i igualar-nos. Algo d’això passa també quan ballem en les festes de la Magdalena en una Gaiata, o en una Colla. I particularment ha passat això este any, després de dos sense per la covid. Em generen contradiccions el consumisme desbocat, l’abús de l’alcohol sobre tot de la població més jove i els rols de gènere que encara prevaleixen. Però les virtuts de la Magdalena superen als nostres vicis. El temps se para, el treball se para i la comunitat emergeix en un moment d’alliberament. Te trobes a l’antic company de classe al que feia 3 o 4 magdalenes que no veies, però també et pots trobar a l’amo de la teua empresa que està en la mateixa barra que tu, perquè no hi ha cap reservat al que no pugues estar tu també.
Esta Magdalena la recordarem molt, perquè és la primera amb mascaretes i covid-19, i perquè plou com si el món s’anés a acabar. Però mirant-ho bé, la pluja també la farà més èpica en el record futur: «Després del covid vam haver d’aguantar una Magdalena on va ploure la meitat dels dies (?), tots els dies (?)», i tot i això la vam gaudir, vam ballar i ens vam retrobar en un ambient més just i igualitari. Siga com siga, gaudim-la, perquè és nostra, és de tots i necessitem omplir els nostres cors d’esperances i passions alegres després de dos anys tan durs que hem viscut.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
