Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jose Martí

A FONDO

José Martí

«... de la nostra Magdalena»

Entre tots s’ha aconseguit que les festes magdaleneres siguen de tots, no tan sols de Castelló capital

Quan escric aquest article és dilluns de Magdalena i tot el que no ha plogut al llarg de l’hivern està caient avui. Amb descriptiva i exacta expressió col·loquial poden dir que «l’aboquen». Un diluvi sobre l’Espadà --estic a Suera--, però pel que sembla també sobre la Plana i altres comarques de Castelló. Volia viure el dilluns magdalener anant al Pregó infantil i a los caballitos acompanyant els nets, no podrà ser. Després de dos anys sense festes no es mereixem açò, però cal consolar-se, almenys, acabarà la sequera que ja ens amenaçava i encara tenim part de la setmana festiva per davant. Veurem.

Malgrat tot i que es va tindre que ajornar el Pregó, la Magdalena està ací. Forta, viva, gojosa. Amb pluja, amb impermeables o banyant-se, però la gent es va tirar al carrer i el dissabte tot Castelló era una festa. Els carrers estaven plens, els caus festers de les gaiates replets i les colles no donaven a bast. Per tots els llocs escoltaves música, hi havia personal i la festa estava aiguada físicament --plovia de tant en tant-- però no emocional o sentimentalment. Al dia següent, de Romeria, li preguntava a l’alcaldessa com havia anat la nit i em va dir que no s’havien registrat incidents dignes de menció. Molta festa, molta gent, però en pau. Chapeau! Ja quasi ho donem per suposat i és bo que siga així, però que en nits de festa, rebombori i alegria, on es congreguen milers de persones, corre l’alcohol i guanyen les desinhibicions, que al final els incidents siguen mínims diu molt dels nostres jóvens i de la societat, encara que apocalíptics, pessimistes i aigua festes pensen el contrari.

Però de la festa la vespra i el divendres ja van tindre ocasió de viure-la intensament. Vam visitar el llar fester dels Templers, en una visita que ja és tradició per als Bisbes del Pregó, tot amabilitat i acolliment, en bona companyia, la mateixa que vam tindre a l’hora de sopar amb els Cavallers de la Conquesta. A la seua carpa, a la plaça Tetuan, i en un ambient jovial i entranyable, vam estar acompanyats a l’esquerra per la sempre activa i cordial Pili Escuder, i a la dreta per Na Violant i la seua Cort d’honor. Quasi res! Al final, el mateix prohom dels Cavallers, Luis Oria, ens va fer entrega de la brusa dels Cavallers, tot un honor i una agradable vetlada compartida. Abans, havíem tingut l’honor d’assistir al teatre Principal a l’acte de lliurament dels Premis Moros d’Alqueria 2022. Un molt lloable esdeveniment on, per un costat, els premis són beques que en el món de la gastronomia i de la música doten a jóvens novells, enguany Víctor Ramírez de Tales i Diego Ràmia de Museros, i per altra part, es premia una gran festa d’interès turístic Internacional, aquest any el famós Desembarcament de la Vilajoiosa, una festa de moros i cristians a la mar. L’entrega de distincions va estar ben conduïda, amb ritme i sentit teatral, es nota que darrere estan Xarxa Teatre i Leandre Escamilla, el seu president.

Les festes magdaleneres de tots

Els Moros van tindre la deferència de cedir-me l’ús de la paraula i vaig aprofitar per, comentant l’inici del Pregó, ressaltar aquella estrofa inicial que diu: «Ja el dia és arribat de la nostra Magdalena», subratllant sobretot el possessiu «nostra» perquè efectivament, entre tots s’ha aconseguit que les festes magdaleneres siguen de tots, siguen «nostres», no tan sols de tota la ciutadania de Castelló capital, sinó de tota la província. Els pobles de les nostres comarques les senten també com a seues i participen activament en elles. Nosaltres des de Suera ho venim fent ja fa anys: institucionalment, baixant el dia del Pregó i de la Ofrena, i a nivell personal, molts particulars, desplaçant-se al Castelló la Nuit i a diferents actes festius. Que dure molts anys aqueix caràcter integrador i acollidor de Castelló-Capital!

Si la pluja va aconseguir que no es fera el Pregó, no ho va aconseguir amb la primera mascletà que va resultar molt emocionant, amb llàgrimes de les regines i una multitud esperant l’inici de la festa. Ni tampoc ho va aconseguir amb la Romeria de les Canyes, complint la tradició que «no és tan sols anar de festa, és deure que manifesta, orgull de genealogia». Ni tampoc en la processó de les tres caigudes rememorant la fundació de la ciutat amb el Col·legi Apostòlic i vam acabar aplaudint a rabiar a les festeres, madrines i regines que estoicament, amb alegria, somriure i volteta inclosa, van fer possible la Desfilada de Gaiates. Un aplaudiment emocionat que repetim des d’ací. Més que mai en el cor i en la pràctica van fer veritat el Magdalena vitol. Felicitats!

President de la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats