Fa poc més d’una setmana, el govern estatal anunciava una sèrie de mesures per intentar aturar la inflació i la crisi del cost de l’energia. Especialment, n’ha transcendit la compensació en el cost pel preu del combustible. Aquesta ha sigut la resposta de Sánchez, que semblava desbordat per una realitat coneguda: la de la crisi energètica.
Siguem clars. La guerra a Ucraïna ha servit de catalitzador i ha fet més greu i visible un problema que ja s’advertia, però que alguns governs han preferit ignorar, quan no tapar o negar.
No podem obviar que el nostre model de vida i la nostra economia necessiten energia elèctrica perquè seguisquen funcionant les línies de taulells, l’ordinador de l’oficina, les llums del quiròfan i el ferrocarril, i també la rentadora o la nevera.
Fa massa temps ja que sabem que el consum de combustibles fòssils, a més de ser altament contaminant, és finit i que cal avançar cap a fonts d’energia renovables, segures i més netes. Per això, decisions polítiques com la de l’impost al Sol del Partit Popular han sigut pedres en el camí d’aquesta transició i han perpetuat les pujades mensuals i estratosfèriques del preu de la llum.
Enfront d’aquest escenari, l’aposta dels governs amb Compromís se centra en promoure les comunitats energètiques locals de renovables, que afavorisquen l’autoabastament en xarxa, de manera que aconseguim l’energia mínima vital a un preu just, alhora que ens alineem amb l’objectiu de zero emissions.
Però a banda de l’energia domèstica, en necessitem molta més per a indústries i per a la nostra mobilitat i ací la cosa canvia, perquè l’estancament dels combustibles fòssils, amb molta capacitat energètica, no té pel moment massa alternatives a la seua alçada. La crisi energètica ens està obligant a innovar, a ser molt més eficients, a minimitzar consums, però també a canviar hàbits i, sobretot, a repartir les càrregues i els beneficis d’una manera justa.
Xarxes segures de carrils bici
El canvi en el model de mobilitat també és ineludible, especialment si tenim en compte que l’estat espanyol ha invertit autèntiques barbaritats en trens d’alta velocitat mentre abandonava una xarxa eficient de rodalia. Ara, el govern d’Espanya fa publicitat d’«aeroports sostenibles» i anuncia inversions per salvar un mitjà de transport molt contaminant. Seguix sent més econòmic anar de Vilanova a Londres que de Vilanova a València i, mentrestant, el govern abandona l’administració local que lluita per implantar xarxes segures de carrils bici o pàrquings segurs i dissuasius.
I reflexionem: les baixades d’impostos de Sánchez no aturaran l’especulació amb el preu de la llum ni evitaran que hi haja noves pujades en la gasolina. El que necessitem és un transport més eficient i sostenible i això significa invertir en el corredor mediterrani, en les rodalies i en un transport públic de qualitat, perquè amb aquestes solucions conjunturals que ens proposa, la crisi no s’atura.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació de Castelló
