La llibertat que, segons el Catecisme de l’Església Catòlica, consisteix en «el poder, arrelat en la raó i en la voluntat, d’actuar o de no actuar, de fer això o allò, de produir per un mateix accions deliberades» (n. 1731) és una condició necessària per a la moralitat dels actes humans. Juntament amb el do de la llibertat, Déu ha dotat a l’ésser humà de la consciència, que és «el nucli secretíssim i el sagrari de l’home, on es troba tot sol amb Déu, la veu del qual ressona en la seua intimitat» (n. 1776). Estem davant l’element més personal de l’ésser humà, que fa d’ell una criatura única i responsable dels seus actes davant Déu. Perquè una acció siga autènticament digna de l’home ha de ser lliure i fruit d’una decisió presa en consciència.
Ara bé, aquesta no és creadora de valors, perquè el que és bo i dolent per a l’home no ho decideix ell mateix. Així com el fet d’existir és quelcom que ens ha estat donat, tampoc som nosaltres els qui decidim el que és bo o dolent. Déu ens ha creat per a donar-nos la vida eterna i és bo el que ens condueix a eixe fi últim que consisteix en la felicitat plena; i és dolent el que ens aparta d’ell. Gràcies a la consciència podem percebre el bé i el mal en cada situació i decidir com hem d’obrar per a aconseguir la meta a la qual Déu ens crida.
La consciència percep uns principis que, encara que la fe ens ajuda a conèixer-los amb més claredat, tenen un valor universal, per la qual cosa tots els poden comprendre amb la llum natural de la raó. D’ells naixen les normes morals fonamentals.eus ací alguns exemples: tots tenim l’obligació moral de buscar la veritat, perquè només ella és el camí que condueix a la justícia i al bé; tots hem d’actuar moguts pel desig de fer el bé i evitar el mal; hem de seguir fidelment el que sabem que és just i recte… Quan no actuem des d’aquests principis morals fonamentals amb facilitat ens deixem arrossegar per interessos egoistes i la consciència va perdent la capacitat de discerniment moral.
*Bisbe de Tortosa
