Mai us ha passat que heu baixat a la tenda per comprar alguna cosa que us urgeix i l’heu trobada tancada? O anar a pagar qualsevol cosa i recordar que us heu deixat la cartera? Eixa és la sensació que tenen milers de persones amb diversitat funcional qualsevol matí que van al banc a fer qualsevol servei. De fet, el que senten és encara pitjor. I ho dic per experiència. Perquè el que fereix no és només la molèstia d’haver-se desplaçat a la sucursal sense cap resultat. El que molèstia més és el desinterès per prestar-te servei. 0% d’interés!
El que rebenta és el gest de molèstia que se’ls escapa a les persones dipositàries dels teus estalvis quan se sol·licita qualsevol gestió. El que te fa perdre la paciència és que la gran empresa a qui li pagues per guardar els teus propis diners t’envie al carrer, això sí, molt educadament:
-Vaja vostè al caixer de fora. Ara no és horari d’atenció al públic!
I encara sort que queden caixers al teu poble!, pensaran els afortunats que no viuen en zones despoblades. Però el cas, per moltes persones amb discapacitat, o també per gent molt major ve a ser el mateix. Per milers de persones, si no n’hi ha atenció personalitzada, si no se rep assistència, és com si te segrestaren els diners i no els pogueres tocar. Una discriminació exercida per la gran banca, corporacions multimilionàries rebedores fa pocs anys de milers de milions d’euros perquè no feren fallida.
Des del Botànic s’han implementat mesures perquè els pobles menuts no perden el caixer o el recuperen. Però al meu entendre és insuficient. Per això des de Compromís hem posat en marxa la campanya 0% d’Interés amb la que durem la reivindicació d’una banca pública, responsable i accessible a les institucions. També, a peu de carrer, arribarà als pobles de les nostres comarques per conscienciar la ciutadania.
*Diputat per Compromís a Les Corts
