De maig a juny els col·lectius LGTBI fan la seua festa de l’orgull i Castelló no és una excepció. Motius per festejar? La veritat és que no hi han massa: la LGTBI-fòbia continua present exhortada dia sí dia també pels discursos de l’extrema dreta que pretén acabar amb anys d’orgull i lluita. I alimentats per eixa pudor masclista que desprèn el supremacisme, els atacs homòfobs, així com les violacions a dones i xiquetes, no paren d’augmentar. Les oficines Orienta, destinades a ajudar el col·lectiu LGTBI, no donen l’abast i les demandes d’ajuda psicològica creixen.
La solució passa per una educació afectiu-sexual a les escoles (i a casa) que es veu entrebancada per aberracions com el PIN parental, alguna sentència contra llibres (Sí. S’ha pretès cremar llibres!) i la negativa de la dreta a impulsar aquest tipus d’educació, que al remat solament consisteix en ensenyar respecte. De fet, no fa molt lamentàvem l’agressió d’un mestre per part de l’alumnat per la seua condició sexual. I encara fa menys, ací a Castelló, una dona trans denunciava un cas de discriminació al prohibir-li l’entrada al gimnàs per haver utilitzat el vestidor de dones. Per no parlar de la recent agressió homòfoba a la Vall o l’allau de denuncies que es cursen setmanalment d’agressions a persones LGTBI per part de grups d’ultradreta.
I tot perquè algú no entén que les persones som diverses i plurals; que el blanc o negre no és real; que la vida té matisos i colors, sobretot colors, com la bandera LGTBI. Qui agredeix a les persones per la seua condició sexual ho fa perquè es sent amenaçada i, lamentant-ho molt, té un greu problema. Perquè ací ningú no tornarà a tancar-se en un armari per tal que els masclistes se senten segurs; ací ningú farà un pas enrere en reivindicar els drets inherents a la condició humana. Ací no anem a derogar lleis que atorguen llibertats i drets a les persones. A Castelló anem a festejar l’alegria de viure i l’orgull de ser persones diverses i plurals. Quantes més en siguem, millor.
Diputada de Compromís a Les Corts
