L’hegemonia política no es disputa en un intercanvi racional d’idees sobre diferents temes, sinó en un pas previ, en la disputa per la determinació de quins són els temes sobre els quals es parla. Per dir-ho amb una metàfora esportiva, no es tracta tant de confiar en anotar més triples que l’adversari, sinó de marcar a quin ritme es juga el partit.
Hi ha alguns temes, alguns marcs de debat per ser precís, que des de l’estudi acadèmic fa anys que s’estudia com afavoreixen a uns espais electorals: la seguretat, la defensa de la nació i la tradició afavoreixen a la dreta; la desigualtat, la inclusió i el medi ambient, a l’esquerra. Marcar l’agenda sempre és més fàcil des de l’oposició que des del govern, és més senzill sumar-se a les demandes insatisfetes que van sorgint en la societat que atendre-les des del poder institucional.
El bloc de la dreta porta mesos marcant l’agenda del país i traduint eixa capacitat d’anticipació en intenció de vot. L’esquerra en el poder, pel contrari, no estem sent capaços de situar els nostres temes en el centre de l’agenda i juguem a una velocitat que afavoreix al bloc conservador. Eixa lectura, segurament amb més càlcul tàctic que convicció intel·lectual, també es va fer la setmana passada a la Moncloa.
Posant el focus en els sectors més privilegiats
El PP fa setmanes que està marcant l’agenda amb un discurs contra la inflació de baixada generalitzada d’impostos, però Pedro Sánchez la setmana passada va respondre per primera volta atacant en el Debat de l’Estat de la Nació canviant el marc contestant «a qui», i posant el focus en els sectors més privilegiats del nostre model econòmic com la banca i les elèctriques. El pròxim cicle electoral s’està jugant ja en eixa lluita per l’agenda. Les crisis econòmiques sempre són grans amenaces per als governs vigents siguen del color que siguen, però jugar amb el ritme de la dreta és perdre d’inici. Contenir salaris, baixar impostos, reduir despeses són apostes perdudes per a l’esquerra. Reformar la fiscalitat, augmentar la despesa per mantenir la demanda, combatre la precarietat per augmentar el consum, planificar l’economia per evitar les oscil·lacions d’una economia global tan agitada com l’actual: eixos són els marcs de l’esquerra, els que hem d’atacar una i altra volta per implicar a la majoria treballadora en el repte d’encarar la crisi. Sense recuperar l’agenda no podrem guanyar les eleccions.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
