Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Paco Navarro

VENTAR I ESCAMPAR EL POLL

Paco Navarro

Un reconeixement necessari

A Castelló, com a tots els pobles, grans o menuts, hi ha persones que han destacat en la cultura, en la política o en les arts, i justament els han fet un reconeixement públic. També hi ha oblits descoratjadors i indignes d’una societat i d’uns polítics que s’anomenen a si mateixos progressistes i intel·lectuals. Diu el refrany que no hi ha major menyspreu que no fer estima. Pot ser la persona mereixedora no ha aconseguit fama nacional o mundial, però té una trajectòria, professional i intel·lectual, de caire local que hauria de portar als veïns i als polítics de Castelló a posar molt més d’interès en el personatge.

Procurant no oblidar ningú, els que haurien de ser reconeguts són els que han treballat pels seus veïns, per la seua ciutat, cultura o qualsevol aspecte beneficiós per a la societat. Els altres tenen suficients reconeixements als llibres, als seus pobles o a la nació sencera; deixem-los doncs en segon lloc, promocionem primer allò que ens pertany. Penso que seria de ben nascuts ser agraïts: reconeguem allò nostre, el que tenim o el que hem tingut.

Un personatge mereixedor d’un homenatge a tota la seua trajectòria cultural i de dinamisme econòmic dins de la ciutat de Castelló és Enric Forcada i Traver. D’aprenent a la impremta Armengot va passar a ser impressor, llibreter i escriptor. A més a més, va ser un castellonenc enamorat de Castelló, fundador de la impremta Mialfo i de la impremta, llibreria i papereria La Gavina, en 1936. També creà la biblioteca popular Cervantes, en 1945, que amb més de 3.000 llibres de tot tipus, fou iniciadora del préstec de llibres per fomentar la lectura entre les persones amb interès intel·lectual però amb els mitjans econòmics minvats. Formà part, així mateix, del Castelló provincià de la postguerra, d’aquella generació de sabuts --com s’anomenaven a Castelló-- apassionada per la cultura, com Sánchez Gozalvo, Casimir Melià, Traver Griñó, Bernat Artola, Manuel Segarra Ribés o Enric Soler i Godes.

Impressor escriptor

Forcada i Traver va passar de forma natural d’impressor a escriptor de les seues pròpies històries de costums i personatges Castellonencs i poemes. Amb la idea de «posar a l’abast de moltíssima gent una lectura intrínsicament valenciana ennoblida per paraules no vulgars. Però mantenint el perfum del nostre llenguatge parlat...», va pertànyer a l’avantguarda dels propagadors del valencià. Això va succeir en un període en què el valencià no comptava amb massa ajudes; quan aquesta llengua necessitava ser parlada; i quan van ser creades les normes de Castelló. Això sí, ell sempre va fomentar el valencià castelloner, ara tan perdut, no sé si per estètica o perquè es pensa que ens fa pobletans. Si Josep Pascual Tirado era considerat lletraferit llaurador, a Forcada i Traver, amb una tardana incursió en el món dels dibuixadors de lletres, podríem anomenar-lo impressor escriptor.

No obstant això, Forcada i Traver sistemàticament ha passat desapercebut dins de l’estret món cultural dels escriptors castellonencs i això que la seua col·lecció de publicacions curtes, totes de caire local i costumista dins el panorama intel·lectual dels anys 1958-76, no té son per a sucar-hi pa. Com diu José Luis Serrano i Fabregat, membre dels Moros d’Alqueria, «Castelló li deu un homenatge a una persona com Enric Forcada i Traver, no només per la seua obra costumista..., també pel seu desig de propagar la llengua valenciana que és la forma de parlar el català que tenim a la nostra terra i la cultura de les nostres terres que ell portava en el seu cor». Un merescut homenatge al que m’adhereixo.

A més de tot allò dit és imprescindible subratllar la generositat mostrada per la família d’Enric Forcada i Traver per cedir tots els instruments i maquinària de la impremta de son pare al museu etnològic de Castelló. Un oferiment que, per altra banda, no ha rebut el més mínim interès per part dels responsables del museu o de l’ajuntament de Castelló. Lamentable i descoratjador. Amb aquestes poques ratlles que em permet l’article he volgut donar a conèixer una persona, un personatge de Castelló. No trobo una altra explicació: estic segur que la indiferència, el silenci i la manca de reconeixement merescut a esta persona ve perquè tot el que s’ignora es menysprea.

Llicenciat en Dret

Compartir el artículo

stats