No ha estat fàcil desbloquejar la situació de la Fundació del Museu de la Taronja. Un dels referents, per no dir l’únic, de la citricultura valenciana, identitat del poble valencià, i de la ciutadania borrianenca. Decisions preses en els anys de la dreta van deixar el museu en coma, a punt de la mort, i ha sigut molt complicat desbloquejar una situació administrativa que alguns tècnics pensaven que no tenia solució.
Per fi el passat dijous, el nostre ajuntament va acollir la tan esperada reunió del patronat del Museu de la Taronja amb la consellera Raquel Tamarit. Va tindre lloc amb un ordre del dia en el que prenien part els nous patrons, però el més important, es van aprovar nous estatuts de la Fundació Museu-Arxiu de la Taronja que donaran viabilitat a la seua gestió, no com fins ara. Una configuració que farà que l’Ajuntament de Borriana, tinga la majoria en un museu que està al nostre poble, per poder gestionar-lo directament, sense intermediaris, i amb escrupolositat, per a que mai més arribem al punt del seu tancament.
Si el pas que vam donar dijous ha sigut important, més encara ho serà la feina que ve per davant. La posada a punt de l’edifici, el seu funcionament, la renovació de l’exposició, i no podem oblidar, el pagament del deute del perquè ens trobem en esta situació. Els impagaments a les treballadores que obrien les portes del museu, i que allà al 2014, vàren denunciar i la Conselleria de Cultura d’aquell moment no va fer cas a res. Un deute que puja més de 120.000 euros, i que serà ara l’Ajuntament l’encarregat de pagar amb els interessos oportuns per a poder seguir amb la feina de la reobertura del museu.
No puc consentir que aquells que el van tancar, siguen ara els que han exigit celeritat en l’obertura. Perquè la premissa és clara: si no s’haguera tancat, no faria falta tornar-lo a obrir. I en això estem. En dur endavant els projectes pertinents per tal que l’edifici torne a obrir amb millores i amb col·laboradors que formaran part del museu, recolzats en el món de la citricultura. Gràcies a Vicent Abad, a Enric Safont i Joanma Calpe, per no defallir i per iniciar un projecte que no deuria d’haver tancat mai les seues portes, que hauria de mostrar la identitat que té la citricultura al nostre poble. A partir d’ara treballem en la seua posada a punt, en posar la imatge de la taronja de Borriana on per toca. El Museu de la Taronja es desbloqueja. Comença un nou camí.
Regidor de Borriana
