El que fem malament

La col·laboració publicoprivada ha de tenir un camí de retorn amb la privada-pública. És de justícia, és coherent, i és urgent.

Però com crec tenir una clara capacitat autocrítica, abans de fer-me fort en este argumentari, començaré per reclamar la col·laboració pública-pública. Que és una assignatura pendent i que mentre no es resolga no estarem en condicions d’exigir fora de casa el que no resolem dins. I és que la duplicitat competencial, la vocació expansiva de determinades institucions i mandataris, volent jugar tots els papers de l’auca, ens fan cars, ineficaços i ineficients. I cap de les tres coses hauria de ser acceptable com definició de l’administració pública.

Posaré dos exemples que conec bé, per afectar a les competències que exercisc dins del Consell. Labora seria incapaç, per manca d’espais físics i infraestructures, de poder executar tota la formació que tenim programada per a persones aturades o treballadores, i ací juguen un paper clau i determinant, les administracions locals, amb qui col·laborem més que contents, entusiasmats, amb uns resultats en general satisfactoris. Però deixem clares algunes coses. Les competències són exclusives de la Generalitat, per tant, i per llei, perquè els ajuntaments i diputacions puguen organitzar els seus propis cursos han de demanar que els hi certifiquem la no duplicitat. En general no hi ha cap problema, els seus cursos són complementaris en el temps, en la convocatòria o en l’espai geogràfic. Però també n’hi ha que hem de denegar, com quan es pretén des d’algun organisme públic donar cursos que són una enganyifa i un malbaratament de diners públics.

Hi ha oficis que estan tan reglats, que els seus cursos tenen una duració determinada d’un any, uns continguts exactes i mínims, i una sèrie de condicions i característiques que permeten a la fi, tindre un carnet professional. Doncs tenim administracions que pretenen donar cursos de sis mesos, amb menys continguts dels obligatoris, i que al final, no et permeten certificar la formació. És a dir, es malbaratarien diners públics, s’enganyaria als alumnes que després de l’esforç vorien que no tenen cap reconeixement, i es duplicaria la despesa amb diners públics.

Treballar i formar-se un any als ajuntaments

Hi ha altres qüestions, com les ajudes dels programes Labora pagats amb diners de la UE, que permeten treballar i formar-se un any als ajuntaments, sota la tutela dels funcionaris, i que la Comissió Europea considera una millora en l’ocupabilitat d’eixes persones. Doncs bé, hi ha ajuntaments que no demanen eixes ajudes, perquè diuen que no tenen personal suficient per a gestionar-les, o espai físic per a eixes persones contractades. El problema és quan eixe ajuntament, amb diners propis està duplicant malament el programa.

M’explique, deixa a desenes de ciutadans sense l’opció d’acollir-se a este contracte de Labora, perquè prefereixen dedicar recursos propis (diners, però també entretenir en la gestió als funcionaris que no tenen temps per a gestionar els programes del servei d’ocupació) a fer contractes de sis mesos. Pitjors, no avalats per la UE, i tot, per a poder fer tres rodes de premsa a l’any dient que l’atur baixa al seu municipi, i penjar-se una medalla.

És un despropòsit absolut, que els diners que han d’anar a les competències municipals (asfaltar carrers, pagar l’enllumenat públic, recollida de fem i un llarguíssim etcètera) es malbaraten en allò que no tenen competències, i molt especialment greu, perquè per eixa miopia política, es castiga a la població restant-li oportunitats i encarint la gestió pública.

Els hi regale totes les medalles, però exigisc una reflexió profunda, sobre la seua mala gestió. La foto de la roda de premsa es paga amb la pèrdua d’oportunitats de desenes de persones, que queden perjudicades per la gestió electoralista de curt recorregut.

Secretari autonòmic d’Ocupació i DG Labora