La Jornada Mundial dels Pobres és una sana i santa provocació per ajudar-nos a reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre tantes pobreses com hi ha al nostre món. Fa uns mesos semblava que sortíem ja de la pandèmia i començàvem a entreveure la llum que ens permetria tornar a reprendre el camí del benestar. Llavors aparegué la catàstrofe de la guerra a Ucraïna. Es repeteixen escenes de tràgica memòria, afegint-se a altres guerres sovint amagades però molt vives. Quants pobres genera la insensatesa de la guerra! En aquest context tant contradictori s’emmarca la VI Jornada Mundial dels Pobres amb la invitació a tenir la mirada fixa en Jesús (He 3,1) el qual essent ric, es va fer pobre per nosaltres per enriquir-nos amb la seva pobresa (2Co 8,9).
La solidaritat és compartir el poc o molt que tenim amb els qui no tenen res, perquè ningú pateixi. Com més creix el sentit de comunitat i de comunió com a estil de vida, més es desenvolupa la solidaritat. En alguns països les darreres dècades s’ha produït un important augment del benestar per a moltes famílies que han assolit un bon nivell de vida. Aquest patrimoni de seguretat i estabilitat pot ara ser compartit amb els qui s’han vist forçats a abandonar la pròpia llar i país per a sobreviure. Com a membres de la societat civil, mantinguem viva la crida als valors de la llibertat, responsabilitat, germanor i solidaritat. Com a membres de l’Església, trobem sempre en la caritat, la fe i l’esperança, el fonament del nostre ésser i obrar.
Amb els pobres no hi val la retòrica: cal passar a l’acció i practicar la fe cristiana involucrant-se directament. El diner no pot convertir-se en un absolut, com si fos l’objectiu principal. Ningú pot sentir-se exceptuat de la preocupació pels pobres i per la justícia social (EG. 201). No som en el món per a sobreviure uns quants, sinó perquè a tothom li sigui possible viure una vida digna i feliç.
*Vicari General