Ara que s’arrimen les eleccions tornarà a vindre Pedro Sánchez, o algú dels seus, per reiterar la promesa d’un finançament just. Un repartiment just dels diners, en què la nostra terra deixe de ser l’única per baix de la renda mitjana que paga com si fora rica.
I puc aventurar-me a dir que PSOE --i també PP-- ho tornaran a prometre, perquè és el que ha vingut passant des què Compromís té representació al Congrés; des de que Joan Baldoví i també Carles Mulet, porten la veu de la nostra terra a Madrid. Resulta sorprenent com un únic diputat al Congrés ha pogut posar el tema en l’agenda pública. La insistència i tenacitat del diputat valencià ha aconseguit que el finançament, que abans cap partit reclamava, estiga ara en l’agenda pública i de campanya. No és poca cosa, però aconseguir el nou model ens cal que Compromís tinga més força ací i allí.
Baldoví ho ha tornat a demostrar fa poc, en ser Compromís el grup què, després de reunir-se amb els agents del sector ceràmic, ha traslladat a Madrid una proposició no de llei de mesures concretes per salvar la indústria castellonenca davant l’actual crisi energètica. Així, gràcies al treball coordinat per Vicent Marzà i el Grup Compromís a Les Corts, amb Baldoví, en Madrid no només saben que n’hi ha un problema a la nostra indústria, sinó que tenen la recepta amb solucions a la taula.
Pense que tant l’exigència del finançament, com el pla per al sector ceràmic, com l’increment de diners pels nostres trens de Rodalia aconseguit ara per Baldoví, constaten que sense Compromís els nostres problemes no s’escoltarien al Congrés. Però això ja no és prou. Calen fets. I per això calen més Baldovís i més Compromís per fer que els i les diputades d’altres partits no s’obliden de que també haurien de representar els nostres pobles.
Diputat de Compromís a Les Corts
