Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Democràcia versus odi

Els mitjans de comunicació obrien les seues capçaleres ahir amb l’ocupació per part de l’extrema dreta de la seu del Congrés a Brasil per demanar la intervenció de l’exèrcit i expulsar Lula da Silva de la presidència. Si algú creu que eixa situació s’hauria produït sense el silenci i l’aprovació tàcita d’una part de l’esfera política de Brasil és que no percep el perill que això suposa. La bandera de Brasil projectada en nom del poble, de la mateixa manera que ho van fer els colpistes als Estats Units quan Biden accedí a la presidència, té el mateix relat i de la mateixa manera que ho fa l’extrema dreta a Espanya. Quan els demòcrates deixem fer i, per tant, obrim una porta a la legitimació d’aquests comportaments, la sobirania popular està en perill.

No cal anar a Brasil o Estats Units per veure’ns en aquesta situació. Sense anar més lluny, dimecres passat a Castelló vam patir una mostra més dels efectes que genera permetre la difusió de les idees de l’extrema dreta. Els seus representants fan discursos d’odi i els grups com els que van acudir a la retirada del monument als caiguts actuen al carrer, tot insultant i amenaçant amb impunitat als càrrecs públics i a qualsevol que no pense com ells. Aquestes situacions, quan no s’aturen, són el calador per tal que després es produïsquen intents de cops d’estat com els que relatem.

Imperatiu democràtic

És un imperatiu democràtic que totes les forces polítiques condemnen les agressions verbals, els insults i les amenaces perquè aquestes situacions que romanen en l’imaginari col·lectiu a través de les xarxes socials durant força temps posen en risc les nostres institucions democràtiques que tant hem lluitat per tindre. No debades, en el període d’entreguerres a Europa, aquest fou el relat. Les forces que van perpetrar crims contra la humanitat van ser legitimades a partir del silenci tàcit de les forces conservadores, que no van saber el que realment la democràcia s’estava jugant. Aprendre de la història, en definitiva, vol dir bàsicament fer-se preguntes en el passat per tal d’actuar en conseqüència en el present.

Regidor de l’Ajuntament de Castelló

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.