Una quarta i mitjana

Octavio Paz deia que «la democràcia sense llibertat és despotisme i llibertat sense democràcia és una quimera». La democràcia és llibertat i és justícia, i en aquest Estat ambdós coses estan limitades. Quina mena de democràcia és aquesta en la que encara es promulguen lleis que limiten l’exercici dels drets fonamentals, i jutges que tergiversen les normes per a que no siguen favorables a l'exercici d’eixos drets? Que una llei isca d’un parlament elegit democràticament no significa que la llei siga justa. I que un jutge dicte sentència no és sinònim de justícia.

En un Estat democràtic no es permetria que alguns polítics, policies, fiscals i jutges, feren, voluntària o casualment, actuacions per tal de propiciar informes indagatoris o atestats que portaren a la iniciació de procediments i instruccions judicials, que en la majoria de vegades queden en no res.

En una democràcia com Déu mana s'iniciaria, si fora el cas, una investigació detallada, i es produirien els cessaments o sancions adients a un comportament criminal.

La judicatura espanyola ha posat en dubte les resolucions del grup de treball de Nacions Unides o del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La llibertat d’expressió, quan aquesta ataca institucions, símbols o al cap d’Estat està limitada. Si la manifestació pacifica és contra actuacions judicials, o organismes estatals o autonòmics, és obstaculitzada. Hi ha qui està empresonat per les seues opinions, com, per exemple, el cantant Pablo Hassel.

Avui, allà on exercís el poder la dreta i l’extrema dreta, s’ha tornat a censurar obres de teatre; s’anul·len concerts musicals; es restringís el dret de lectura, i es retiren revistes i tebeos de les biblioteques, perquè van ser escrites en català. Es reprimeixen manifestacions, i s’empresona o encausa a participants, amb peticions de condemnes desorbitades, i imputació de delictes inimaginables com atemptats a l’autoritat o terrorisme. Després són declarats inexistents. Tanmateix ja s’ha originat angoixa, ja s’ha restringit la llibertat d’expressió per la por i la coacció.

A Espanya tenim una democràcia de quarta i mitjana res de plena. Des de 1978 s’ha anat eliminant la consciència crítica de la societat per afavorir ves a saber tu què. El gran escriptor portugués José Saramago, al voltant de l'actual democràcia manifestava: «No ens quedem amb la idea ingènua de que --la democràcia-- és el govern del poble per al poble, puix mai ha estat així. Actualment la façana d’una autèntica democràcia està construïda i alçada, però el que hi ha darrere no és molt. Es poden tindre bones carreteres, bons hospitals..., però sinó funciona la consciència crítica, que és una responsabilitat del ciutadà,... no crec que esta siga la millor forma de viure» en democràcia.

Suscríbete para seguir leyendo