Acabar com Camot

Juny de 2022, paraula d’Isabel Díaz Ayuso: «Estamos hablando de una mujer supuestamente feminista que no solo ha amparado y ha escondido el abuso a una menor tutelada por parte de esta administración, sino que urdieron un plan para dejar a la víctima arrinconada y señalarla como la auténtica culpable, a una menor que había sido incluso prostituida por su marido». Una acusació brutal contra la llavors vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, que va superar en infàmia a les paraules que li van dedicar els seus companys del PPCV.

I ara, què diu la presidenta? De l’arxivament de la causa no se li ha escoltat dir ni pruna. Del presumpte frau fiscal del seu íntim ja sabem el que diu: primer era la persecució de l’estat contra la seua parella i ara és el cas d’un particular. Està a un pas de referir-se a ell, a Alberto González, com «ese señor del que usted me habla», per a usar l’eufemisme amb el qual el PP es referia a Luis Bárcenas quan l’extresorer va deixar de ser el pagador de Gènova per a ser un empestat.

Treball brut

El fet és que Oltra està fora de la política tot i ser innocent per una denúncia de l’extrema dreta que un jutje va admetre sense parpellejar i, dos anys després, la causa ha estat arxivada per una justícia que, per lenta, també és injusta. Si no s’ha acreditat cap mala praxi «ni siquiera al nivel propio de los indicios», per què cony es va admetre i s’ha tardat tant a sobreseure la causa? Qui es va voler aprofitar del dolor d’una xiqueta víctima d’abusos per a traure rèdit polític? La dreta mediàtica i la dreta judicial li van fer el treball brut a la dreta política i van aconseguir el seu veritable propòsit que no era defendre a la víctima tutelada dels aberrants abusos del seu exmarit (per cert, un altre particular), sinó destrossar la figura política d’Oltra i ferir de mort al govern progressista del Botànic.

PPVox ja governen la Generalitat i a ningú no se li escapa que aquest cas va jugar un paper determinant en els resultats de Compromís que va haver de prescindir del seu màxim capital polític i es va veure obligat a canviar de cartell electoral. I ara qui restaura l’honor personal d’Oltra i la seua carrera política? Han demanat ja perdó els polítics, periodistes, i actors judicials que van fer possible la seua lapidació pública? Silenci, objectiu complit.

Mentrestant en la porta dels jutjats de València una dona de color va posar vermell al popular Eduardo Zaplana: «Oiga, haga cola como los demás», li va amollar. Qui va entrar en política per a comprar-se un Opel Vectra 16V ha acabat com Camot, recriminat en una cua i oblidat pels seus.

A Rodrigo Rato, company de Zaplana en el govern d’Aznar, li hem vist assenyalar i reprovar a la fiscal que li demana 70 anys de presó per 11 delictes fiscals per haver defraudat més de 8,5 milions d’euros. Algú s’imagina a Junqueras dient-li a la Fiscalia de l’Estat això de «el respeto se gana, tengo el respeto con usted que he de tener». Per molt menys Manuel Marchena va reprendre a advocats i processats en la vista contra els independentistes catalans. Però ja se sap que als palaus de justícia també mana qui mana, tant per a colar-se en les cues com per a menysprear a una fiscal. I no, no parle de Camot, que aquell pobre roder sí que va acabar escaldat.