+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario de El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

PENSAMENT

La importància de les dones d'ara i sempre

L’Ateneu de Castelló organitza aquest mes de febrer el cicle ‘Dona, ciència i filosofia’

 

Importants figures. Al llarg de les tres conferències del cicle es parlarà de dones com Hypatia d’Alexandria. - MEDITERRÁNEO

Eric Gras
28/01/2018

El discurs hegemònic que ha definit la història (d’Occident i també d’Orient) ha estat i continua sent, en part, obra de l’home. Ens referim, és clar, a l’ésser humà de sexe masculí, que ha estat massa preocupat a manifestar la seua força i autoritat davant els seus semblants de sexe femení i davant la resta d’espècies existents sobre la faç de la Terra.

L’home, aquest home que Dostoievski titllava de «neci, de fenomenalment neci» en la seua genial obra Memòries del subsòl, ha demostrat les seues mancances en aquests prop de 7 milions d’any d’existència homínida bípeda. Una gran majoria d’ells ha revelat una escassa sensibilitat relegant la dona a un segon pla. No obstant això, sempre han existit dones que, d’alguna manera, es van revelar davant aquesta injusta situació d’inferioritat demostrant la seua vàlua, alçant una veu que gairebé sempre es reprimia, alliberant un cos que romania amortallat.

El món, la vida, és objecte de la desraó i de la immoralitat, l’abús, i des de l’Antiguitat a la dona se l’ha acusat de massa pecats, pecats que mai va cometre. Però, recordin, l’home és neci, fenomenalment neci, i ha seguit desenvolupant una ingratitud tal que encara avui cou. Tant és així, que en un moment determinat es pensava que les dones només podien ser mares, putes o monges, o una combinació dels tres rols, la qual cosa és un disbarat —si algú no ho veu així, té un problema—. Així, tot el que sortís d’aquest «ordre» era titllat, repudiat, condemnat per una societat el sentit de la moralitat de la qual ha resultat i resulta, de vegades, un veritable despropòsit.

CICLE A L’ATENEU

Hem de donar gràcies a totes aquestes dones que no es van acovardir, que es van enfrontar a la incongruència i a la debilitat (i la por) d’uns homes, la vanitat dels quals sempre els ha impedit veure «la veritat» de les coses, una veritat que es construeix a partir de l’equilibri que ha de regir el món. Així, hem de donar gràcies a totes aquestes dones cèlebres que, malgrat tot, van poder rubricar el seu nom en la història, però també a aquestes dones que romanen anònimes i que estableixen les autèntiques bases de la societat. D’algunes d’aquestes dones es parlarà en el cicle que l’Ateneu de Castelló ha organitzat per aquest proper mes de febrer sota el títol Dona, ciència i filosofia, un cicle coordinador per María Teresa Calderón i que es desenvoluparà al Centre Municipal de Cultura de la capital de la Plana.

La primera conferència d’aquestes jornades divulgatives de gran interès serà impartida per Eulalia Pérez Sedeño, professora d’investigació en el departament de Ciència, Tecnologia i Societat de l’Institut de Filosofia del CSIC, a més de catedràtica de Lògica i Filosofia de la Ciència. Serà Pérez l’encarregada d’inaugurar el cicle el divendres, 2 de febrer, i ho farà examinant, fonamentalment, la relació entre ciència i gènere, tema en el qual és una reconeguda especialista. La seua xerrada portarà per títol Ciència, sexe i mentides.

Una setmana més tard, el dia 9, el torn serà per Mª José Casado Ruiz de Loizaga, periodista especialitzada en divulgació científica, que dissertarà sobre Les primeres científiques que van fer història: cometes, equacions i dinosaures. Des de diferents mitjans de comunicació, ja sigui premsa, ràdio o televisió, Casado s’ha ocupat de donar veu a les dones silenciades en el camp de la ciència. En aquesta ponència analitzarà algunes importants figures científiques (reconegudes o no) al llarg de la història.

Finalment, la tercera i última sessió tindrà com a protagonista a la pròpia Mª Teresa Calderón, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i una excel·lent col·laboradora del nostre suplement. Calderón s’encarregarà de tancar aquesta sessió reflexionant sobre la compatibilitat entre dona i pensament filosòfic, i ho farà revisant des d’aquesta perspectiva la Història de la Filosofia. La seua xerrada Dones filòsofes? serà la cirereta d’un pastís suculent i molt desitjable (perdonin la terminologia culinària), ja que és temps de dones, que es reconegui per fi el seu paper en la història passada, present i, sobretot, el seu paper en el futur immediat d’una societat que necessita desesperadament superar els convencionalismes que, com s’està podent comprovar, deixaven molt a desitjar.