Ara que fa tres anys que la ciutadania va decidir fer un gir cap a l’esquerra en la governança dels ajuntaments. La gent va decidir que ja n’hi havia prou de majories absolutes i que qui volguera governar havia de seure amb altres forces polítiques i arribar a acords. A Castelló es formà un pacte que havia de ser el full de ruta del govern de progrés. També és evident que aquests governs generen unes expectatives que resulten difícils d’assolir. La crítica i l’exigència són els principals crítics dels governs de progrés, ja que l’oposició dretana es troba ancorada en la crítica fàcil i la política de teatre i selfie.
NO ESTIC d’acord amb eixa crítica tan gastada que diu que «el canvi no es nota». És cert que aquest govern ha gastat una part important del temps en ordenar aquesta casa, una tasca fosca i poc vistosa com la redacció d’ordenances o la regulació d’activitats. Capgirar la inèrcia de 24 anys de govern popular no és fàcil. Però podríem preguntar al quasi milió i mig d’usuaris de transport públic que ha guanyat la ciutat en aquest període o als beneficiaris de l’augment de les polítiques socials i del foment de l’ocupació. Podríem pegar una volta per la ciutat qualsevol cap de setmana i comparar l’oferta cultural amb la d’ara fa tres anys. O adonar-nos que els proveïdors cobren més ràpid ara que abans o que el deute s’ha reduït vora un 40%.
Podria continuar amb una bateria d’arguments que corroboren que el canvi ha estat real i que ha vingut per a quedar-se. Però això podria semblar que caiem en l’autocomplaença. I això ens llastraria en el nostre objectiu principal que és fer de Castelló una ciutat millor. Més moderna, més verda, més amable. Encara queda molt per fer, però avancem en el camí adequat. El canvi sí que es nota, i més que es notarà.
*Portaveu socialista i regidor d’Ordenació del Territori a l’Ajuntament de Castelló
