Hi ha veus, sons, ritmes, que són una llar, un espai segur, confortable. Un sent una certa pau interior quan acudeix a ells, i fins i tot li envaeix una calma gairebé sobrenatural quan els escolta per primera vegada. És una sensació estranya, al mateix temps que fascinant, la que ens procura la música, perquè és ella, la música, la protagonista d’aquesta història.
S’ha demostrat l’íntima relació entre l’ésser humà i la música, una relació que ve des de lluny, de molt lluny, des del començament de tot. Diuen que ja l’ésser humà primitiu trobava música en la naturalesa i en la seua pròpia veu. Des de llavors, no ha deixat d’explorar i potenciar les seues possibilitats.
És la música una manifestació cultural universal. A través d’ella ens expressem, compartim emocions, reflexionem i ens animem. A través d’ella contem històries. La intèrpret i compositora irlandesa Anna Mieke sap molt bé a què em refereixo.
Mieke se serveix de la seua experiència pròpia per a escriure les seues cançons. Així, no és d’estranyar que s’hagi inspirat en aquells dies en què va aprendre cançons maoris en una escola a Nova Zelanda, o de quan va caminar amb bicicleta per Europa, o de quan va viure a Granada, o quan va voler aprofundir en les cançons populars de Bulgària sent allí, com també de quan es va posar a tocar el violoncel en el grup d’improvisació experimental amb seu en Cork, HEX. Tot això li ha nodrit per a convertir-se en la música que és avui, una cantautora de gran profunditat, cosmopolita, de ment oberta.
Territoris musicals
Amb una veu que recorda a vegades a Sara Lucas, la increïble vocalista de Callers —als qui vam tenir la fortuna de veure en una de les edicions del ja extint però sempre enyorat Tanned Tin—, Anna Mieke aconsegueix conquistar per aquesta atmosfera intimista que impregna totes les seues cançons. Quan un escolta el seu àlbum de debut, Idle Mind, s’endinsa en un territori folk amb uns certs tocs blues, i sembla viatjar per sinuoses carreteres solitàries d’horitzons oberts. I és que, malgrat un cert to melancòlic, existeix en els seus temes una estranya llum que convida a l’esperança.
Actualment, Mieke viu al «jardí d’Irlanda», en el comtat de Wicklow, també conegut com «l’últim comtat», ja que va ser l’últim a crear-se en 1605. És un territori de naturalesa portentosa, i diria que part de l’esperit que resideix en aquests paratges es reflecteix també en la seua obra.
De la seua trajectòria podem destacar a alguns dels seus companys «de carretera», com Matthew Jacobson, Ryan Hargadony Brían Mac Gloinn. Fins avui, la cantant irlandesa ha compartit escenaris amb molts altres artistes, fins i tot tocant en programes de suport per a artistes com Lisa Hannigan, Martin Hayes, This Is The Kit, Lankum, Gyda Valtysdottir (múm) i Rozi Plain.
Entre els seus reconeixements, dir que va ser nominada per al premi RTÉ Folk Award «Best Emerging Act» en 2019 després de l’aparició del ja esmentat Idle Mind que va conquistar a crítica i públic. Actualment, Mieke està treballant en un segon àlbum, del qual potser poden escoltar alguns temes aquelles persones que el pròxim 14 de febrer s’acostin al Teatre del Raval de la capital de la Plana. I és que l’artista serà la protagonista del Cicle de Músiques Independents de Castelló; és més, després de l’ajornament del qual havia de ser el primer concert de la temporada, el que anava a protagonitzar Manola, aquesta serà la cita inaugural d’aquest meravellós oasi que és el SONS Castelló.
