Tot té el seu contrari, un costat ocult. Aquest oposat, no obstant això, és necessari que existeixi, perquè totes dues parts conformen un tot, ambdues es necessiten per a ser el que realment són. En l’àmbit cultural, també existeix aquesta diferenciació, les més de les vegades manipulada darrere d’uns interessos concrets; d’aquí ve que es parli d’alta cultura i baixa cultura, de cultura elitista i cultura underground o contracultura.
La cultura ho és tot, i aquesta relació de contraris, aquesta peremptòria obligació per generar diferències, tan sols aconsegueix una major desigualtat que no ens beneficia en absolut. Però som així, i ens entossudim a generar uns certs cànons que esdevenen en discursos i relats concrets i que determinen la nostra manera de pensar i d’actuar.
Aquestes regles i preceptes hegemònics provoquen, necessàriament, l’aparició d’una actitud subversiva, perquè no tots, i no sempre, podem estar d’acord amb aquest ordre establert per uns pocs. És aquí, o això voldria pensar, quan la crítica juga un paper fonamental. La crítica entesa com una anàlisi profusa del contemporani, com un repensar o reinterpretar per a generar opinió, perquè existeixi un debat o un diàleg obert que ens ajudi a exposar les contradiccions imperants.
Jordi Costa porta més de tres dècades exercint la crítica. És, no n’hi ha dubte, un dels crítics de cinema més coneguts i també més prestigiosos del nostre país —desenvolupant la seua labor en El País i en la revista Fotogramas—, però no sols això, perquè la seua mirada i les seues inquietuds també li han portat a estudiar de manera conscienciosa altres gèneres igual d’importants a nivell visual com el còmic o la televisió. Tot quant estigui relacionat amb els models de representació formal o informal, amb els discursos narratius i de la imatge li concerneix.
Contracultura
A la seua faceta d’«analista», caldria afegir-se la de generador o creador, perquè és, també, autor d’una sèrie de còmics i assajos, cineasta, professor i comissari d’exposicions. Entre els seus llibres més rellevants, potser destaca Cómo acabar con la Contracultura: Una historia subterránea de España (Taurus), on es pregunta què va ser de la promesa contracultural, malmesa a l’ombra de la Cultura de la Transició, generant una espècie de memòria sentimental que indaga en les estratègies de resistència que subjeuen al salvatge cómix underground, la poètica musical de Jaume Sisa i Vainica Doble i els imaginaris d’Almodóvar, Iván Zulueta, Eloy de la Iglesia o Carles Mira, entre altres, i on explora els inquietants punts de contacte entre aquesta nova sensibilitat i els discursos de poder.
CCCB
Quant a la seua labor de comissariat, destaca el fet de ser, des de finals del 2019, el cap d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un dels centres culturals i expositius més visitatsde la ciutat Comtal i que la seua temàtica principal se centra en la ciutat i la cultura urbana.
Si per alguna cosa es caracteritza el CCCB és per la seua labor investigadora i la seua producció en constant revisió crítica, així com en la seua experimentació, per a oferir noves mirades i generar un major coneixement.
Amb tot, ningú millor que ell per a parlar de les polítiques culturals d’avui, de la importància i vigència de la crítica, dels nous sistemes i metodologies de consum cultural, de la indústria del cinema en l’era de les plataformes digitals, del present i futur de la dinamització cultural...
Serà Jordi Costa el pròxim convidat del cicle Intercanvis. Club de Cultura que promou l’Institut Valencià de Cultura (IVC) en el Museu de Belles Arts de Castelló. Aquest dimarts, 15 de febrer, a les 19.30 hores.
