En la breu però excelsa obra d’Emanuele Trevi Dos vidas (Sexto Piso), Premi Strega en 2021, l’autor italià fa una breu reflexió entorn de la fotografia. Diu així: «Inexplicablement, solem afirmar que la fotografia ens immortalitza, però ens equivoquem per complet, perquè res ens recorda més la nostra transitorietat i futilitat que la fotografia, sempre vinculada, d’una manera o un altra, a l’instant i al present».
En llegir això i pensar en el treball de Sandra López crec veure una certa similitud, almenys referent a no entendre la fotografia, la imatge, com una cosa fixa i inapel·lable. De fet, la borrianenca el que pretén és, precisament, posar en qüestió aquestes idees preconcebudes que durant potser massa temps han anquilosat la fotografia.
Especulacions és el treball que López presentarà dins de la programació del festival de fotografia Imaginària a partir del 12 de maig en Cúmul, aquest espai de transformació cultural que està oferint noves maneres de fer i d’entendre la cultura a la ciutat de Castelló i província. Sota el comissariat d’Iris Verge, allò que el públic podrà veure és un treball que se centra en «el poder de distorsió del detall i del record». Dit d’una altra manera, a veure una sèrie d’imatges que, partint d’una realitat, suggereixen nombroses interpretacions.
Sandra López entén la realitat com un conflicte. Almenys, ho fa mitjançant el discurs que vol compartir i en el qual intenta deixar clar que la fotografia ja no serveix com un mitjà de representació fidedigne del real. És aquí quan cobra rellevància l’anomenat «joc visual» que, asseguren des de Cúmul, «subjeu en les possibilitats de l’enquadrament». I és aquí quan el fotògraf es converteix, en un cert sentit, en un «mediador». La pregunta que ara ens plantejaríem seria: ¿mediador de què? Del que ell veu i el que nosaltres veiem a través d’ell.
A pesar que totes aquestes instantànies estan preses en un espai comú, «desdibuixen el context espacial i temporal», remarquen, «convidant a l’espectador a la confabulació d’especulacions». ¿I sobre què especula López, sobre què especulem nosaltres en veure les seues imatges?
Una reflexió més
El barri valencià de Velluters és el «marc» o radi d’acció de la borrianenca. Les 19 fotografies que s’exhibiran en Cúmul han estat preses en aquest espai conegut «per la seua condició de marginalitat i oblit per part de les institucions». En aquesta atmosfera, que es veu enriquida i enrarida per la foscor dels seus estrets carrers, «sobreviuen vestigis d’una vida passada, senzilla i tranquil·la, llegible en les faccions de les persones majors, elements de la naturalesa i simbologia cristiana i d’altres estructures socials actualment inoperants», resa el text expositiu.
Sandra López s’endinsa, per tant, en una recerca encara major i que està relacionada amb el pas del temps, i en com aquest és, o pot ser, un reflex distorsionat d’una realitat que «passa a ser record, amb la fragmentació i alteració que això implica». Així, aquest conjunt de fotografies es presenta diferent, i en ell, més que mostrar-se aquestes imatges com un vel o ocultació, es revela una nova realitat, una nova interpretació del real en el qual s’evoca, també, una melancòlica crítica del progrés.
Joc visual
Hi ha un altre aspecte a destacar d’aquest treball de Sandra López i que té relació amb la manera d’interactuar amb les seues fotografies. En estar impreses en gran format, l’espectador està obligat a allunyar-se, a distanciar-se una mica per a poder apreciar el que està veient. Al mateix temps, un se sent atret pel gra que es genera en ampliar aquestes imatges, de manera que no roman inalterable enfront d’elles, establint-se així una espècie de joc.
El barri com a escenari
Al gruix de l’exposició cal sumar un altre element, una peça de vídeo projectada sobre un tel de plàstic reutilitzat que, expliquen, «ens recorda la inevitable transformació a la qual estan sotmesos els nostres pobles i barris». Això, lluny de parer una idea que es dilueix fins a perdre el seu sentit en el global de l’exposició, és rellevant perquè el pas del temps del qual s’està parlant i reflexionant, afecta directament a aquests espais i/o barriades en les quals aquest canvi irremeiable s’ha produït i que és reflex al seu torn, per a bé o per a mal, d’un sistema que pot elevar o degradar a tota una zona determinada d’una ciutat.
Especulacions es converteix així «en una plataforma oberta a la suggestió, lluïda amb una patina de melancolia que ens transporta a temps passats a manera d’artifici», assegura la comissària d’aquesta proposta expositiva, Iris Verge, qui afegeix: «Del desconcert que ens produeix el biaix, deixem córrer la nostra ment amb confabulacions que ens dissocien pel pes de la materialitat, la tendència a la classificació, els deliris capitalistes i hipervigilàncies que tant travessen la nostra contemporaneïtat».
