Pericet, una lleona al Museu

El cicle Intercanvis. Club de Cultura, promogut per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), torna al Museu de Belles Arts de Castelló este dimarts 21 de febrer a les 19.30 hores amb una proposta ben inusual. Per una vegada, la balladora i coreògrafa Olga Pericet (Córdoba, 1975) romandrà asseguda davant el seu públic per a compartir amb els espectadors què és per a ella el ball, el flamenc, en un diàleg amb Eric Gras, periodista cultural de Mediterráneo i coordinador habitual d’aquest suplement.

La cordovesa arriba a Castelló immersa en la gira del seu darrer espectacle, La Leona, estrenat en la última Bienal de Flamenc de Sevilla i que acaba de presentar a Madrid. Un muntatge que recorda el primer prototip de guitarra espanyola, batejada com el títol de l’obra i creada per l’almerienc Antonio de Torres en 1852.

Però l’autèntica lleona és ella, una artista que converteix el ball en magnetisme pur, un art viu i vibrant per a transmetre bellesa però també inquietud.

La seua qualitat com a creadora està fora de dubte. D’això donen fe els nombrosos premis que ha acaparat al llarg de la seua trajectòria, en especial el Premi Nacional de Dansa que va rebre l’any 2018 en la modalitat d’interpretació per «la seua capacitat de conjuminar les diferents disciplines de la dansa espanyola, actualitzant-les en un llenguatge interpretatiu amb segell propi» i per «la seua versatilitat escènica i la seua valuosa capacitat de transmissió».

Sense lligams

Creadora internacional, beu de la tradició flamenca però es llança sense lligams i sense xarxa de seguretat al risc de les coses mai vistes, de la renovació de la dansa, mostrant tant domini tècnic com armonia i preciosisme.

Llicenciada en el Conservatori Professional Luis del Río, va cursar carrera en l’Escola homologada Maica Moyano i es va formar amb mestres com Matilde Coral, Manolo Marín, Concha Calero o Pedro Azorín, entre d’altres. Ha sigut solita i artista convidada de companyies com la de Rafaela Carrasco, Nuevo Ballet Espanyol o el Ballet Nacional d’Espanya, i ha compartit escenari amb Ana Laguna, Nacho Duato i Enrique Morente.

Amb Un cuerpo infinito, treball estrenat en 2019, va emprendre un viatge d’autoconeixement espiritual i físic a través de la llegendaria figura de Carmen Amaya, mentre que en La Leona, espectacle per a quatre músics, un cantaor i la mateixa Pericet al ball, l’artista emergeix com una força de la natura, en un exercici d’honestedat corporal que recorda a altres solos de dones com el Lamentation (1930) de Martha Graham, i mostrant una personalitat irresistible que la converteix en una de les més grans estreles del flamenc actual.

Des de la seua creació en abril de 2021, Intercanvis promou un marc de diàleg únic i proper al Museu de Belles Arts de Castelló, per on han passat alguns dels representants més destacats de la cultura espanyola. La participació d’Olga Pericet en aquest cicle suposa ara un breu parèntesi entre dos escriptors. I és que si Manuel Astur va ser el protagonista el darrer gener, amb un apasionant diàleg amb el poeta i dramaturg castellonenc Javier Vicedo, el 21 de març serà el torn de Manuel Baixauli. Però això, com deia aquell, serà una altra història.

Suscríbete para seguir leyendo