La Generalitat valenciana va crear mitjançant el decret 218/1994 la Microreserva de Flora (MRF), una figura de conservació de la flora silvestre de les comarques de la Comunitat. L’establiment d’aquest projecte va ser possible gràcies al suport del programa LIFE de la Unió Europea (UE).

En 2019, aquesta iniciativa va celebrar el seu 25é aniversari amb la mateixa idea que ho va impulsar basada en l’evidència biològica que la majoria de les espècies rares i endèmiques, sovint amenaçades, tendeixen a estar situades en microhàbitats, llocs de xicoteta extensió que usualment tenen característiques diferents de les del seu entorn macrogeogràfic.

Ara existeix la possibilitat de llegir —i descarregar— a la web de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica la memòria d’aquest model de conservació de xicotets llocs rics en flora que s’ha adoptat per altres comunitats autònomes espanyoles i d’altres països de la Unió Europea, com ara Grècia, Xipre, Bulgària, Letònia o també Eslovènia.

ELS INICIS / La Unió Europea va aprovar successius projectes LIFE entre 1993 i 2003 per a la creació de la xarxa MRF de la Comunitat Valenciana. Aquests projectes van permetre a més el disseny i aprovació d’una figura legal específica, instaurada a l’octubre de 1994; la creació d’equips tècnics i experts de camp en la identificació i gestió d’aquests xicotets hàbitats; l’establiment d’infraestructures ex situ (fora del medi natural) per a donar suport a la conservació in situ (dins de l’hàbitat): hivernacles, bancs de llavors, etc.; el desenvolupament d’accions de conservació (reintroduccions i millora de poblacions de plantes silvestres, restauració d’hàbitats, control d’espècies invasores, etc.) i La difusió del concepte de MRF i els seus resultats, cap a altres zones de la Unió Europea.

ACTUALITAT / En l’actualitat, la xarxa posseeix 304 microreserves i cobreix 2.362 ha en 145 termes municipals de la Comunitat Valenciana. En total, la xarxa alberga 25.350 poblacions d’almenys 1.943 espècies vegetals, la qual cosa implica que el 56% de tota la flora regional posseeix almenys una població en una o més microreserves. Si es consideren només les espècies natives, aqueix percentatge ascendeix al 67%.