Amb motiu de la commemoració del Dia de la Terra, l’Associació Ecologista Agró va dur a terme una jornada mediambiental en la Marjal d’Almenara. Un grup de voluntaris es van traslladar a aquest espai per a dur a terme diferents accions per a la seua protecció, una iniciativa que se suma a les que habitualment desenvolupa l’agrupació per a cuidar, custodiar, conrear, conservar i millorar les marjals de la Plana Baixa.
El representant de l’asociació, Enric Amer, va explicar que amb aquesta acció "estem complint la consigna d’aquesta jornada dedicada al planeta, restaurant la part que ens ocupa a nosaltres, la Marjal d’Almenara".
Els voluntaris van realitzar treballs de manteniment dels nivells d’aigua per afavorir la millora de l’hàbitat de moltes espècies de fauna (anatides, fotges, limicoles, ardeides…) en terrenys de custodia, i també van construir cavallons de fang i senill en els llocs que ho requerien.
Accions
Entre les accions que desenvolupa l’entitat figuren rigorosos estudis, treballs d'investigació, propostes d'actuacions, etc., gràcies a les quals i a la seua perserverància han aconseguit "inversions en diners i terres públiques, i que el conjunt de les marjals arribe a ser l'admiració ciutadana actual", assenyala Amer.
Cal destacar el canvi que ha experimentat, des de fa quatre anys de "l'entrada d'aigua tot l'any amb la recàrrega dels aqüífers de la Font de Quart, la Font Redona, els ullals dels Estanys i de Quartons des dels engolidors d'Algar, així com el canvi en la vegetació, amb l'erradicació d'espècies exòtiques, tant d’arbres de jardineria com de canyars de Arundo o invasions de paleres i correjoles, i la seua substitució per les autòctones mimbreres, tamaritars, alberedes i omedes; l’aparició de nou dels lliris grocs, blaus i blancs, i la presència dels matorrals de plantes aromàtiques, dels margallons així com endemismes, com la ruda de mallada i els ensopegalls i salicornies", explica Amer.
Cultura ancestral
Les iniciatives no obliden la ancestral cultura marjalenca, amb inundació hivernal i renuncia als cultius d'hivern; amb els arrossars i melonars inundats com albuferes d'octubre a febrer, plenes d'aus i conservant el reg encadufat i amb salvadanys, fanguejant per millorar la textura de la terra, i amb la sega dels senillars per al ramat, amb la filigrana dels nivells amb taulons. A elles s’uneixen els lluents de les terres públiques o en custòdia, on ja viu tot l'any tota classe de fauna, i la reintroducció dels samarucs entre les gregaries llises, limicoles, siverts... i adornats pels flamencs o estols de rovellats i garcetes.
