L’any 2010, la Fundació Dávalos-Fletcher va publicar un d’aquests llibres que brinden un esplèndid viatge entre la història, el paisatge i la literatura. Aquesta obra, que es titula ‘Castellón en la literatura’ i és fruit del treball de Santiago Fortuño, Manuela Casanova, Vicente José Nebot i Maria Pareja, permet comprovar una cosa que molts mai han cregut fos possible, és a dir, que Castelló siga font de inspiració i de creació literària.

Per aquestes terres, com bé han assenyalat els autors d’aquest llibre que hauria de ser de capçalera en tots els centres educatius de la província, van deixar el seu rastre d’inspiració autors del calibre de Benito Pérez Galdós, Blasco Ibáñez, Baroja, Azorín, Alejo Carpentier, Joan Fuster, Andrés Vicent Estellés..., a més d’un bon nombre de viatgers romàntics del segle XIX i molts erudits i literats anònims que en alguns dels seus escrits van fer esment o van evocar aquestes terres que compten amb una rica història i que han de ser un reclam.

En els últims anys no podem oblidar les aportacions d’autors com Emilio Bueso, Ángel Gil Cheza o Julio César Cano, per citar alguns noms que poc a poc van consolidant-se en el panorama narratiu nacional. Tots ells han abordat la província en algunes de les seues obres com a espai en el qual situar el seu argument narratiu o bé com a mera localització de les seues trames, convertint-se així, d’alguna manera, en ambaixadors d’aquestes terres. Sense pretendre-ho, van acostar la idiosincràsia i la geografia de la província a la resta del país. Aquest és el poder de la literatura, el poder de les paraules.

Imagino que aquest poder evocador ha estat la clau per a la gestació dels premis Letras del Mediterráneo, guardó organitzat per la Diputació Provincial de Castelló i que en la seua primera edició ha reconegut a quatre prestigiosos autors: Juan Bolea, Dolores García Ruíz, Alejandro Martínez Gallo i José Luís Rodríguez del Corral. L’objectiu d’aquest certamen, en paraules del president provincial, Javier Moliner, és “donar a conèixer Castelló al món a través de les millors plomes del moment”. Però, en què consisteix el preuat guardó?

La corporació provincial ha concedit aquests suculents premis (deu mil euros per a cada un dels autors premiats) a quatre obres que desenvolupen la seua trama o part d’ella en la província de Castelló, obres que ja han estat editades aquest 2016 o que veuran la llum durant l’any i que són: ‘El síndrome de Jerusalén’ (Ediciones B), de Juan Bolea; ‘La rebelión de Penélope’ (Versátil), de Dolores García Ruiz; ‘La muerte abrió la leyenda’ (Reino de Cordelia), de Alejandro Martínez Gallo; y ‘Luna de sangre en Voramar’ (Renacimiento), de José Luis Rodríguez del Corral. “Sens dubte, aquesta és una eficaç eina promocional de la nostra terra diferent a totes les altres, ja que només la literatura ens permet jugar amb la imaginació del lector, despertant el seu desig de tocar, veure, escoltar i sentir en viu les emocions i trames descrites en el llibre “, assegurava Moliner durant la concessió dels guardons.

Certament, la idea resulta atractiva. Tal com reconeixen des de l’organització, la província de Castelló estarà present en totes les llibreries del país a través d’aquestes novel·les de gran distribució. No obstant això, em sorgia un dubte. Qui va formar part del comitè de selecció? Investigant una mica, preguntant aquí i allà vaig poder esbrinar que aquest comitè el van formar membres del àrea de Cultura provincial, amb el diputat Vicent Sales al capdavant, i els organitzadors del Encuentro Nacional de Editoriales Independiente. Fa un any les dues entitats es van reunir per començar a treballar i amb la intenció d’anar ampliant any rere any el nombre d’experts. Tant és així que per al 2017 els premiats d’aquesta edició formaran part del comitè, la qual cosa dóna al premi major entitat, que a la vista de les seues altes pretensions s’ho mereix, no creuen?

La literatura per revaloritzar Castelló, Castelló com a inspiració literària. Com dic, és una gran idea, sens dubte.