Quan vaig entrevistar a Esmé Valk després de la consecució del Premi Internacional d’Art Contemporani de la Diputació de Castelló en la seua edició del 2011, una de les qüestions que li vaig plantejar versava sobre el significat de rebre tal guardó. Què suposa per a un artista resultar vencedor d’un certamen d’aquestes característiques? L’holandesa em va contestar: “Espero que això condueixi a tenir més oportunitats de treballar amb gent en diferents llocs”. Per a Valk, el premi en si mateix li donaria “l’oportunitat per continuar amb el meu desenvolupament artístic”. En aquesta mateixa línia s’expressava un parell d’anys abans un altre dels creadors condecorats, el mexicà Mario García Torres. El de Monclova assegurava que aquest premi “significa molt des de la perspectiva personal i també com a estudi d’artista. Saber que el que estàs treballant té una repercussió immediata és una cosa molt difícil d’aconseguir avui dia “. I és que, afegia, “el món de l’art és molt complex i hi ha molts interessos ocults”.

Des que el 2004 Miguel Ángel Mulet, llavors diputat de Cultura, decidís establir un diàleg entre Castelló i la resta del món a través de l’art contemporani, cal confessar que la província s’ha donat a conèixer en un circuit bastant endogàmic i complex, a més de desconegut, com és l’artístic. Tot d’una, la província va atreure les mirades d’un bon nombre d’artistes, alguns dels quals, tot s’ha de dir, ja ens coneixien gràcies a la increïble tasca de l’Espai d’Art Contemporani. No obstant això, la substanciosa suma del guardó convocat per la Diputació Provincial va fer encara més atractiu el nostre territori. No hem d’oblidar que la seua dotació va arribar als 60.000 euros en les primeres edicions, rebaixant-se fins als 30.000 en el seu últim any, el que va guanyar la catalana Núria Güell amb la seua obra Ajuda humanitària Cuba-Espanya, 2008-2013.

UNA MICA D’HISTÒRIA // Responent a la important tradició pictòrica que des de sempre ha existit a Castelló, la institució provincial va concebre el I Certamen Internacional de Pintura amb la ferma ambició de crear un premi de referència en el panorama artístic nacional i internacional. Una aposta que anys després es va saldar amb notable èxit de crítica i participació tant nacional com internacional.

El projecte es va enfocar en un primer moment cap a la “pintura expandida”, això és, la relació i interacció de la pintura amb altres mitjans com la fotografia, el vídeo, la instal·lació, l’escultura o les noves tecnologies i sobre qualsevol tipus de suport . Però, en aquest afany per, com va dir en el seu dia Mulet, “marcar tendències”, es va decidir en 2009 canviar el format habitual per l’anomenat ‘5x5’, és a dir, que cinc artistes de reconegut prestigi triessin a altres cinc artistes perquè presentessin les seues obres al premi. Així, durant aquests anys, el nom de Jeff Wall, Cristina Iglesias, Daniel Buren, Michelangelo Pistoletto, Luc Tuymans, Ignasi Aballí, Marlene Dumas, Dora García, Pipilotti Rist i Ai Weiwei --per citar només alguns -- ha estat lligat al de Castelló. Així mateix, l’exposició dels treballs es va traslladar del Museu de Belles Arts a l’EACC, que en l’última edició del guardó també va compartir aquesta tasca amb el Convent, Espai d’Art de Vila-real.

Si ens centrem en algunes dades quantitatives, no podem obviar el fet que la xifra d’artistes que es van presentar en cada edició va passar de poc més de 200 artistes a prop dels mil, procedents tots ells de diferents punts del planeta, la qual cosa va fer necessari comptar amb un jurat de primer nivell i que ha estat format indistintament per experts de la talla de Manuel Borja-Villel, Vicente Todolí, Bartomeu Marí, Agustín Pérez Rubio, Nicolaus Schaffhausen, Barry Schwabsky, Karen Wright, Wences Rambla o Rosalía Torrent, entre d’altres.

EXPOSICIÓ // De caràcter bianual des del 2009, i ampliant el seu espectre participatiu, el Premi Internacional d’Art Contemporani de la Diputació de Castelló ha procurat durant deu anys un enriquiment cultural únic, acostant al públic interessants i originals obres que permeten veure, contemplar i analitzar els avanços de la creació plàstica contemporània. Des d’aquesta mateixa setmana, a la sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló, tenim oportunitat de veure les peces guanyadores d’aquest prestigiat certamen. Així, tornem a gaudir de les obres de Pablo Alonso Alonso Orgaz (2004); Melvin Martínez Wonderland. El país de les meravelles (2005); Carlos Bunga S / T (2006); Oliver Lutz Lynching I (2007); AGGTELEX (Gemma Perales García i Xandro Vaklles González) Blow by blow painting (2008); Mario García Torres What does not kill you makes Stronger (2009); David Maljkovic Lost review, 2006-2008 (2010); Esmé Valk Showcasing Todays essentials, 2010 (2011); i Núria Güell Ajuda humanitària cuba-espanya, 2008-2013 (2014). Una cita ineludible.