Ruth Sanz: «El nostre repte és crear un circuit cultural»

—Quines iniciatives tenia al cap quan va assumir el càrrec de diputada provincial de Cultura?

—L’àrea de Cultura és una àrea molt gran. En realitat gestiono vuit àrees i volia, una vegada assumit el càrrec, dibuixar un mapa conceptual correcte de totes elles. En ser regidora de Cultura en la meua localitat, Càlig, ja coneixia moltes de les facetes que es duen a terme des del departament de Cultura de la Diputació, encara que, és clar, una cosa és el coneixement que es té des del poble i una altra quan aterres en la institució i veus el que hi ha.

—Amb què es va trobar?

—Hi ha diversos aspectes per regularitzar, com la impremta provincial. Parlem d’un servei important per als pobles però que s’ha convertit en una espècie de «barra lliure», en sol·licitar-li moltes coses que excedeixen un poc el que jo crec que hauria de ser la impremta provincial. Si donem un servei als pobles a l’hora de fer díptics, tríptics, cartelleria, cal regularitzar-lo. Aquesta és una de les coses en les quals estem treballant i que esperem portar al ple pròximament: un reglament que marqui uns ítems no sols per als ajuntaments sinó també a totes les associacions de la província de Castelló que fan ús de la impremta provincial.

D’altra banda, estem treballant així mateix en un reglament del servei de restauració de la Diputació.

—Per què motiu?

—El Servei de Restauració s’ha centrat en els últims anys a restaurar peces principalment de caràcter religiós amb motiu de la iniciativa La llum de la memòria. Com en aquest any 2020 no es durà a terme, podrem tirar endavant totes les restauracions que s’havien estancat d’alguns ajuntaments que ens havien sol·licitat, ja siguin de peces singulars, obres per a museus propis o donacions. Ho aconseguirem? Jo espero que sí, que en 2020 posem la base. De fet, hem començat a treballar confeccionant un mapa de les activitats de la Diputació que s’han anat realitzant aquests quatre últims anys en els diferents pobles per a fer una distribució equitativa.

—Què em diu sobre el Servei de Publicacions de la Diputació?

—El Servei de Publicacions sí que té un reglament específic, i el consell assessor es reuneix dues vegades a l’any. Els llibres passen un filtre. El que no pot ser és que un llibre que no passi per aquest filtre es vagi a la impremta de la Diputació i s’imprimeixi allí igualment. D’altra banda, continuem col·laborant amb la Universitat Jaume I en diferents publicacions.

—Quina és la situació actual del Servei de Recerques Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP), sent potser una de les àrees més desconegudes per part de la societat castellonenca?

—Castelló té molt patrimoni, encara que sí que és cert que no tenim constància d’això, no íntegrament. Ara tenim una reunió pendent amb tot el servei per a planificar els pròxims anys i seguir amb les excavacions. Hi ha molts municipis que ens estan sol·licitant ajuda, però nosaltres actuem sobre excavacions que són de titularitat municipal.

Hi ha persones que troben algunes restes que no saben exactament què són, però si estan en terrenys privats no podem fer res sobre aquest tema perquè per a actuar hem de seguir els passos adequats. No obstant això, sí que els oferim assessorament. La veritat és que tenim una labor important en aquest camp perquè hi ha alguns projectes que sí que hem de finalitzar, com el Mortórum de Cabanes; no obstant això, falta el del jaciment del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, en el qual encara queda treball per fer perquè és molt gran i en estar a l’aire lliure depenem molt de la climatologia. De totes maneres, continuarem treballant en aquesta línia.

—Un altre tret important és el de la conservació del patrimoni.

—En l’àmbit del patrimoni religiós hem continuat els convenis amb els dos bisbats de la província, oferint una col·laboració al 65% per a diferents obres en diferents esglésies.

Existeix una gran demanda perquè són inversions importants, amb un ampli pressupost i ara, a través d’una comissió mixta, anem prioritzant els diferents projectes a dur a terme. En 2020 es realitzaran sis actuacions en sis pobles diferents. Dins del raonable, mantindrem aquesta col·laboració. En aquest sentit, he explicat als dos bisbats que han de tenir en compte que hi ha altres subvencions que es poden demanar, com han fet alguns municipis de la província amb els fons FEDER. De fet, l’església també pot sol·licitar ajuda d’ells i crec que seria una injecció important de diners per a continuar restaurant i conservant un patrimoni que és de tots.

—Fa ja un temps es va posar en marxa El Catàleg, una base de dades supramunicipal que recollia un bon nombre d’espectacles i artistes perquè les diferents localitats poguessin programar la seua oferta cultural. Què ha estat d’això?

—El Catàleg funcionava quan la Diputació de Castelló tenia molts diners procedents de subvencions. Va haver-hi un moment en què es van ajuntar moltes línies de subvenció amb el Pla 135. A través d’ell, els ajuntaments podien sufragar part de les despeses a través d’aquestes ajudes, amb una espècie de descompte. Ara què passa? D’una banda, que aquest descompte no el tens amb una línia de subvenció directa, i per un altre, que El Catàleg està desactualitzat. És per això que estem repensant com fer-ho més atractiu, encara que no sabem molt bé com; la veritat, és una tasca pendent. A més, entenc que molts municipis que sí que reben una línia de subvenció del Pla 135 dediquin aquesta partida pressupostària a una altra cosa i no en l’àrea de cultura, encara que crec que han d’entendre que és important invertir en cultura, perquè a la província de Castelló hi ha molt bones idees.

—Hi han tan bones idees que en els últims anys han aparegut iniciatives com el MIAU Fanzara o el FAVA a Vilanova d’Alcolea, projectes a més que procedeixen de l’àmbit associatiu.

—Jo sóc de les quals pensa que s’ha d’anar de la mà de les associacions, i que els ajuntaments o la Diputació ofereixin els mitjans i recursos. Hem d’anar tots de la mà. Per aquest motiu, una de les línies del nostre pressupost deixa de ser de conveni singular i passa a ser de concurrència competitiva, perquè creiem que així és com ha de ser. Si ens presenten un bon projecte, i diferent, tindrà finançament de la Diputació per a fer activitats al teu poble o en diversos pobles.

—M’interessaria aprofundir en aquest procés de canvi d’un conveni singular, que vindria a ser una subvenció directa, a la concurrència competitiva que ha esmentat i que aportaria major transparència en els processos de selecció i de finançament. Existeixen alguns projectes culturals que avui dia promou la Diputació, com puguin ser Letras del Mediterráneo o la Fira d’Art Contemporani MARTE, que es vegin afectats per aquesta nova política?

—Hi ha projectes que estan lligats per a aquest pròxim any 2020, com el certamen Letras del Mediterráneo. Continuarà en 2021? No ho sabem. A mi m’agradaria comptar amb un projecte que potenciés més als escriptors de la província, o amb un premi que fomenti el valencià, que és la nostra llengua. Per tant, estem pensant en com enfocar-ho d’una altra manera. Hi ha coses que anirem canviant a poc a poc.

Quant a MARTE, hem baixat la xifra del conveni singular per al 2020, continuant amb aquesta línia d’eliminar-los definitivament; de fet, hi ha alguns projectes que en aquest 2020 hauran desaparegut totalment, informant-los d’això i animant-los al fet que es presentin a la concurrència competitiva, la partida de la qual hem augmentat.

MARTE pot ser una cosa bona per a la província de Castelló, però crec que hauríem d’anar a un altre model de gestió de la fira. Ara, quan tornem a reunir-nos amb ells, treballarem en aquest aspecte. Suport de la institució tindran, sí, però a nivell de finançament podem explorar altres vies, altres línies de subvencions.

—Què em diu del MACVAC, el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés? Certament, és un referent no sols a nivell provincial i autonòmic, sinó a nivell nacional, un centre pioner. Com i de quina forma han pensat a potenciar-ho més?

—D’una banda, hem pensat a redefinir el MACVAC de Nord a Sud, una activitat que difon el fons del centre a través d’exposicions temporals en diferents pobles, si bé ens hen fixat en què sempre eren els mateixos municipis i ens agradaria que això canviés. D’altra banda, tenim una reunió pendent amb la direcció del museu perquè gràcies als fons FEDER escometrem les obres de restauració de la Casa Abadia de Vilafamés. Des dels serveis tècnics estan acabant de perfilar-ho tot per a començar les obres i així donar aquest espai al museu perquè puguin ampliar les seues instal·lacions, com les oficines o la zona de tallers didàctics que duen a terme. En aquest sentit, volem explorar noves vies perquè els col·legis de la província visitin el MACVAC, perquè estem convençuts que a través de les obres allí exposades els nens poden aprendre molt.

—Quin serà a partir d’ara la gestió del Espai Cultural Obert de les Aules, del seu centre expositiu? Realitzo aquesta pregunta perquè fa uns anys existia un comitè d’experts que s’encarregava d’avaluar i decidir les diferents exposicions que es durien a terme a la sala durant l’any i de sobte la seua gestió va passar a ser de MARTE.

—Es va treure una licitació en el seu moment per a gestionar la sala i ara la nostra intenció és tornar a treure una nova, i fer-la de manera pública. El que volem és que Les Aules sigui un referent, que una exposició que es programi aquí pugui viatjar després a altres racons de la província, a altres pobles, que sigui un motor que impulsi la cultura que batega a la província.

Quant al pati de les Aules, parlem d’un espai infrautilitzat, i amb la manca que té també la pròpia ciutat de Castelló d’espais per a desenvolupar activitats culturals crec que és un lloc que es podria aprofitar molt més. Per aquest motiu, hem mantingut reunions amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, i la sintonia és bona per a fer coses conjuntes.

—També s’encarrega de l’àrea de castells. En quina situació es troba el castell de Peníscola?

—Volem treure una plaça de programador cultural per a la seua gestió perquè creiem que és un edifici històric i emblemàtic que rep més de 300.000 visites a l’any i és important que existeixi una persona que organitzi les activitats, moltes d’elles molt importants, que es realitzen durant l’any, algunes en col·laboració també amb l’Institut Valencià de Cultura. Aquest càrrec és una peça fonamental per al seu bon funcionament, més tenint en compte tot el procés de restauració dels últims anys.

—Pot explicar-nos part d’aquest procés de reforma?

—Ara per al 2020-2021 queda pendent la fase de musualització del castell, encara que ja s’han obert vuit sales que estaven tancades al públic. També s’ha refet el pati, les escales... Ara al gener, després de finalitzar tots aquests treballs, la gent s’adonarà de l’important treball que s’ha realitzat aquí i per tal motiu cal dinamitzar-ho amb recursos que es destinin per a atreure a més gent d’aquí i de fora de la província.

—Recapitulant, quins serien per tant les línies de treball que s’ha marcat com a diputada provincial de Cultura?

—Les principals actuacions o mesures seran els reglaments tant de la impremta provincial com del servei de restauració —que ara mateix està una mica desorganitzat, encara que és un referent a nivell internacional i això cal valorar-ho—. Tots dos reglaments són importants per a dignificar els serveis. Això d’una banda. I el nostre repte principal és la creació d’un circuit cultural provincial.

—Què és exactament aquest circuit cultural?

—La meua idea és poder dur a terme aquest projecte amb una discriminació positiva cap als pobles més petits. Què vull dir amb això? Doncs beneficiar a les xicotetes localitats portant-los una programació cultural de qualitat, ja que els municipis més grans ja gaudeixen d’una oferta cultural consolidada.

Crec que podem aconseguir-ho perquè als alcaldes i regidors responsables amb els quals ja ens hem reunit els ha agradat la idea, i les companyies a les quals hem informat també ens han enviat els seus projectes actualitzats i amb les especificacions pertinents per a poder dur-los a terme en diferents localitats, la qual cosa crec que és important.

—Què em diu de la resta d’àrees que gestiona?

—Quant al servei d’excavacions, el nostre objectiu és fer un mapatge de tota la província per a veure on podem ajudar. Ara mateix arribem fins on podem arribar, i potser cal establir les bases per a demanar altres subvencions. Des de la Diputació es pot ajudar als municipis en aquest sentit, així com en la redacció de projectes perquè després puguin sol·licitar-se aquestes ajudes.

En l’àrea relacionada amb els castells de la província, dir que el Castell de Peníscola ja tenia el seu pla director però el de Santa Magdalena de Polpís o el d’Alcalà de Xivert no tenen un. Es fan actuacions puntuals i ja. Per això volem fer un pla director que posin en valor tots dos castells. I en l’apartat de subvencions, el que ja comentava anteriorment, és a dir, la reducció d’aquests convenis singulars. Un altre aspecte a tenir en compte és la política lingüística.

—Quins aspectes pot destacar d’aquesta política lingüística?

—Ara per ara està pendent una reunió amb el director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, encara que ja hem parlat amb ell per a adherir-nos a la xarxa, i així començar a treballar en la posada en valor de la nostra llengua. A poc a poc anem polint tots els temes relacionats amb això, així com d’igualtat. Que abans no s’hagués fet res sobre aquest tema diu molt, i jo crec que són aspectes fonamentals.

—Alguna cosa que ens hàgim deixat en el tinter?

—Finalment, volem crear el Consell Provincial de Cultura, i és per això que en gener d’aquest any 2020 convocarem als 135 regidors de Cultura dels municipis de Castelló per a explicar-los tot el que podem oferir i explicar-los com volem posar en funcionament la programació cultural provincial.