+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

MÚSICA

L'exuberant sonoritat d'un geni, Ludwig va Beethoven

L'Orquestra Simfònica de Castelló ret homenatge al gran compositor en el seu 250é aniversari del seu naixement

 

Un mite. La influència i vigència de Beethoven en el món de la música i l’àmbit cultural és encara avui evident. -

Eric Gras
26/01/2020

Johann van Beethoven va ser músic i tenor en la cort electoral de Bonn. Va ser un alcohòlic i un irresponsable, un pare autoritari i un abusador que va inocular en el seu fill Ludwig, nascut un 16 de desembre de 1770, una àmplia llista d’inseguretats.

El petit Ludwig, que heretaria el nom del seu avi —igual que el seu germà major mort, sent un bebè, abans que ell naixés— va desenvolupar un caràcter temperamental, inflexible, solitari i retret al mateix temps, irascible. Va ser un nen insegur, i aquesta inseguretat li acompanyaria la resta de la seua vida, fruit també de les seues males experiències amoroses, de la seua sordesa i altres malalties que li van minvar forces i il·lusions. No va tenir Ludwig una vida fàcil, o millor dit, una vida tranquil·la.

Johann va bolcar totes les seues expectatives i frustracions en el seu fill, volent-lo convertir en un nou nen prodigi, seguint els passos marcats per Wolfgang Amadeus Mozart. Va voler, entre altres coses, aprofitar-se del geni que ja demostrava Ludwig amb tot just sis anys. A aquesta edat va celebrar, segons es té coneixement, la seua primera actuació pública al piano. I als onze començaria a treballar com a organista, carrera que va desenvolupar i que li va portar a visitar Viena quan comptava 17 anys i on finalment es traslladaria un lustre més tard per a convertir-se en aprenent de Haydn.

Va ser Viena la seua salvació en aquell moment, la ciutat de la seua vida durant 35 anys; la ciutat de la seua vida fins a la seua mort en 1827. Les empremtes del compositor són nombroses encara avui en la capital austríaca, uns senyals que en aquest 2020 es viuen més intensament en celebrar-se el 250 aniversari del naixement del qual ha estat, per dret propi, un dels mestres absoluts de la música, un geni de la composició que va voler universalitzar la seua música, un mite que ha traspassat la música i les fronteres per a instal·lar-se en l’inconscient popular fins al punt que no s’entendria la història moderna sense l’influx de Ludwig van Beethoven.

Concert-homenatge

De la seua vida i obra, del seu impacte, podríem escriure centenars i centenars de pàgines. No obstant això, en aquesta ocasió preferim centrar-nos en les peces que es gaudiran al concert que divendres que ve, 31 de gener, a les 19.30 hores, oferirà l’Orquestra Simfònica de Castelló que dirigeix Henrie Adams per tal de commemorar l’Any Beethoven.

La sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de la capital de la Plana acollirà aquesta actuació que, tal com ens informen des de l’OSC, en dues parts. La primera comptarà amb la participació de tres solistes de prestigi internacional —encara que amb un gran arrelament castellonenc— al violí, violoncel i piano en un concert per a trio i orquestra, i en la segona, una simfonia orquestral del mestre de Bonn

Entre les composicions de Beethoven destaca el seu únic concert composat per a més d’un instrument solista cap a 1805. Es tracta del Concert per a violí, violoncel i piano en do major, op. 56, més conegut com el seu «Triple concert», que en aquesta ocasió interpretaran Vicente Huerta al violí, José Enrique Bouché al violoncel i Brenno Ambrosini al piano. Ells seran els protagonistes d’aquesta peça de tres moviments també orquestrada per a una flauta, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timpà i cordes, la partitura de les quals dirigirà el mestre Adams.

En la segona part l’orquestra farà sonar la Setena Simfonia en la major, op. 92, estrenada en 1813 a Viena. La seua exuberant sonoritat va captivar al públic de l’època i continua fent les delícies dels amants de la música. S’ha interpretat aquesta obra com la representació musical de la recent victòria. El segon moviment, amb una rítmica que suggereix una marxa fúnebre —un lament pels soldats caiguts en la Batalla de Leipzig—, va delectar tant que la va interpretar diverses vegades i s’ha convertit, sens dubte, en un dels més populars de tota la producció beethoveniana. Beethoven és i serà etern.

Temas relacionados
 

Buscar tiempo en otra localidad