Tornar de les vacances i trobar-se amb una pila de paquets sobre la taula de treball i en l’interior dels quals sé que hi ha llibres, és una de les sensacions més gratificants d’aquesta professió que porto desenvolupant fa més de deu anys. Aquests presents, perquè per a mi són un regal extraordinari, fan que aquesta particular vuelta al cole sigui menys dramàtica del que un pogués esperar. Dit d’una altra manera, la rentrée literària de setembre evita que em sumeixi en una d’aquestes crisis post-vacacionals tan indesitjades.

De tots els títols que han anat arribant a la redacció d’aquest periòdic volgués destacar alguns que em semblen valents i que vénen a confirmar el que molts de nosaltres ja sabíem: el poder de la literatura en mans d’unes autores que mereixen tota la nostra atenció per dret propi.

L’editorial Tránsito acaba de publicar el seu cinquè títol, Quiltras, de la xilena Arelis Uribe, una escriptora que se suma al llistat d’altres autores per a mi fonamentals avui, i de la seua mateixa nacionalitat, com Alia Trabucco o Alejandra Costamagna, i que confirma de nou l’esplendor de la literatura llatinoamericana actual. Aquesta novel·la, que compta amb pròleg de la peruana Gabriela Wiener, la protagonitzen dones. Pobres. Adolescents. Mestisses. Rodamons. Amb una admirable senzillesa expressiva, Uribe fa parlar a les que mai han alçat la veu, perfilant un retrat de l’invisible que mostra la particularitat de ser dona i sobreviure a això.

De l’hemisferi sud són també les altres dues propostes que volem destacar de les moltes que ens han emocionat. En primer lloc, El trabajo de los ojos, de la periodista i escriptora argentina Mercedes Halfon i que publica l’editorial barcelonina Las Afueras —un dels nostres segells de capçalera avui—. En aquest llibre, Halfon ens parla de la forma en què els seus problemes de visió van determinar una certa manera d’acostar-se al món i com això ha condicionat la seua escriptura. Un llibre fragmentari, bell i inclassificable sobre la mirada.

I des de Sud-àfrica ens arriba La expedición al baobaB, escrita per Wilma Stockenström i traduïda del afrikáans a l’anglès pel nobel J. M. Coetzee. Aquesta obra s’erigeix com un al·legat contra l’esclavitud en forma de nouvelle profundament lírica. L’intens treball narratiu de Stockenström és una estranya i inquietant reflexió sobre l’esclavitud i la llibertat.

Podria citar a moltes altres autores, com Bonnie Jo Campbell que torna amb Érase un rio (Dirty Works) o Annie Dillard o Inés Cagnati, totes dues publicades ara per errata naturae. Temps haurà de parlar o escriure sobre elles. A llegir s’ha dit!