La Magdalena, en poques pinzellades

--Quina va ser la idea base a l’hora de crear l’obra que il·lustra l’especial de Magdalena del Periódic Mediterráneo d’aquest any 2016?

-En realitat, el que pretenia era ser capaç d’aconseguir transmetre en poques pinzellades l’essència de la Magdalena. A més, com és una obra dissenyada específicament per a la portada de l’especial de les festes havia de ser molt neta quant a la seva línia, doncs no estem davant un cartell. Aquesta va ser la base principal per començar a treballar en ella.

--I una vegada prens consciència d’aquest procés previ, has de plasmar el caràcter dels festejos. Com vas afrontar aquest repte?

-Per a mi, la referència més clara de les festes és l’ermita de la Magdalena. És el símbol, allò que aglutina tot el sentir de la tradició i la festa. Així mateix, és la talaia des d’on es veu el discórrer, l’activitat de tota la ciutat. Una vegada vaig tenir això en compte, vaig voler il·lustrar aquest camí que fem, aquesta peregrinació cap a l’ermita. Aquest efecte ho he realitzat a través d’unes pinzellades d’un color verd que, recordem, és el mateix color de les cintes magdaleneres, les cintes que tots portem en les canyes de la Romeria, que també les he plasmat en l’obra.

--Resulta curiós l’ús d’aquest verd, doncs és un color que no sol ser habitual en la teua paleta de colors.

-En ocasions sí que he utilitzat el verd, encara que és un verd que cree a partir de tons ocres i blaus, és un verd molt més trencat, més marró, menys fluorescent per dir-ho d’alguna manera, menys viu si vols. Utilitzar el verd directament, en el meu cas, em resulta complex. No obstant això, sempre dic que en la meua paleta solc comptar amb colors convidats, d’excepció. En aquest cas, aquest verd que apareix en la portada és un d’ells.

--Per curiositat, què altres d’aquests colors són els convidats?

-Doncs, el violeta o el lila, per exemple. Són colors que utilitzo per accentuar algunes obres.

--En aquest cas, el verd serveix per molt més que accentuar detalls de l’obra, no?

-Efectivament, aquí és fonamental.

--M’interessa saber també com ha estat traslladar a un suport com és el paper del periòdic una aquarel·la. No ha de resultar fàcil.

-Les aquarel·les de tons pastís i impreses en paper de periòdic perden lluentor, força. És per això que he utilitzat aquest color verd tan intens, perquè no perdi aquesta energia. D’altra banda, reconec que tenia una mica de por al principi per si simplificava massa l’obra; no volia que es perdés l’essència del que tenia en ment. Al final, he pogut comprovar que no, que com els meus últims treballs es dirigeixen cap a la síntesi, cap a cert tipus d’abstracció --encara que en aquest cas existeix una figuració mínima-- no hi hauria problema algun. Existeixen tres elements recognoscibles per tots, això sí, amb unes pinzellades molt més soltes.

--Una dada rellevant és, precisament, la utilització de l’aquarel·la. Podries haver optat per un altre format.

-Sí, però jo volia que l’obra fos una aquarel·la. Tenia molt clar que no anava a realitzar una espècie de muntatge amb una retolació determinada, etc. Això seria més aviat treball per a un dissenyador gràfic.

--La veritat és que un identifica al primer cop d’ull que és un treball teu, que és una obra teua.

-Volia deixar la meua empremta, clar. I m’importava molt que es considerés una obra autònoma, encara que ara il·lustre la portada de l’especial. Qui sap, potser un dia d’aquests s’organitzi una exposició amb totes les creacions que s’han dut a terme!

--En aquest sentit, què suposa per a tu il·lustrar l’especial de Magdalena de ‘Mediterráneo’? Ara formes part d’un llistat d’autors de referència dins de les arts a Castelló.

-Després de comprovar el nom dels artistes que han il·lustrat la portada al llarg d’aquests últims anys, molts dels quals conec personalment, com comprendràs, per a mi és un autèntic honor. Que tingui oportunitat d’engrossir aquest llistat, de compartir això amb autèntics mestres -perquè molts d’ells els són, sens dubte--, és sorprenent, més tenint en compte que Mediterráneo és el mitjà de referència de Castelló. És una satisfacció enorme.

--I què li espera a Pascual Cándido aquest any?

-Tinc en ment projectes que barregen fotografia i aquarel·la, de fer obra gràfica i crear alguna cosa molt particular. Ja t’explicaré. H