No pocs crítics musicals han definit a Michel Cloup com a «infatigable». El músic i compositor de Toulouse ha demostrat ser una ànima inquieta, explorant les possibilitats del minimalisme folk i abordant altres corrents musicals com el kraut pop o post-punk. Els seus interessos són amplis, tants com els seus projectes, la qual cosa diu molt de la seua personalitat. Fruit d’aquest estat bulliciós, al llarg de la seua trajectòria ha unit forces amb altres músics que han enfortit el seu discurs. Així va néixer, en part, el Michel Cloup Duo, formació que en aquests últims anys ha anat mutant, alternant noms, per a així continuar creixent.
A Castelló vam tenir ocasió de veure en directe a aquest singular binomi liderat per Cloup. Va ser en 2015 i en aquella ocasió li acompanyava Patrice Cartier. Quatre anys més tard, i dins del mateix cicle que ja el va convidar llavors, el SONS Castelló, Michel Cloup torna al costat del bateria Julien Rufié, fent un pas més en aquesta aventura musical que va iniciar en 2010 i que va basar des de llavors en el desig d’una simplicitat radical. Mitjançant aquesta veu de baríton i la seua guitarra, Cloup dirigeix ara aquesta aventura en estreta sinergia amb Rufié per a presentar el seu últim treball Danser danser danser sur les ruines.
L’arribada de Julien, que es va produir en 2016, li va permetre a Michel Cloup crear un so més sec i «nerviós» al duo, amb tempos una mica accelerats. Segons confessa el mateix Michel, buscava desenvolupar treballs menys monolítics que els anteriors, més parlat i/o experimental. En aquest sentit, la bateria de Rufié ofereix a les cançons la pulsació necessària sobre la qual, el músic de Toulouse, fundador de Diabologum, un dels grups més importants de rock francès en els anys 90, pot plantejar el llenç poètic de les seues històries, on els cels resplendeixen a través de la seua guitarra per a plasmar estretes reflexions que van a la deriva o es converteixen en himnes en honor a herois caiguts.
DE NOU, A CASTELLÓ
En Danser danser danser sur les ruines, un troba una estètica musical que oscil·la entre el hip-hop, kraut-rock, rock, punk... Tot això amb l’objectiu, com bé afirma Pierre Lemarchand, d’«alliberar-se del real, oblidar els atzucacs (els carrerons sense sortida), les esperances decebudes, esperar el futur, demanar-lo, costi el que costi».
Amb aquest nou treball, Michel Cloup Duo ens convida a dibuixar, a escapar del present, i novament ho farà dins del SONS Castelló, Cicle de Músiques Independents, a través del concert que oferirà aquest dilluns, 13 de maig, a les 20.00 hores, en el Teatre del Raval de la capital de la Plana. Una sorpresa doble, la d’aquesta actuació, pel propi treball del francès, amb les lletres de les cançons, sempre fonamentals i que deixen que l’energia i el material sonor floreixi i prevalgui —aquesta vegada, més que mai—, i pel fet de celebrar-se una setmana després de l’actuació del músic mallorquí Marc Melià, permetent-nos viure dues experiències SONS en un mateix mes. Música electritzant, sempre atraient, que ens evadeix de l’aquí i ara.
