La història és ja prou coneguda, però no per aquest motiu deixa de sorprendre. A la premiere a Barcelona de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, el cineasta novaiorquès va tocar amb Biel Ballester i va dir: «Això és el més pròxim que hauré estat mai d’haver tocat amb Django Reinhardt!».
Que Allen s’enamorés de la música de Ballester ja va quedar palès quan va voler incloure un parell dels seus temes a la banda sonora original d’aquesta pel·lícula que, recordem, li va valdre un Oscar a Penélope Cruz. Aquesta devoció del director americà va fer que el nom del músic mallorquí arribara a sentir-se per tot el món. La veritat és que s’ho mereix, perquè ha revitalitzat l’estil gypsy swing —també conegut com a jazz manouche— no només al nostre país, sinó a nivell internacional, la qual cosa diu molt de la seua qualitat i vàlua.
Gràcies a la seua musicalitat, a la seua depurada tècnica, a la bellesa de les seues composicions i, molt especialment, a un discurs molt original, que beu de la tradició de Django Reinhardt, encara que modernitzant aquest concepte amb l’addició d’un perfum propi, netament mediterrani, Biel Ballester ha aconseguit trencar barreres i apropar aquest singular estil de jazz a persones que mai haurien pensat que els agradaria, potser temorosos per deixar-se portar per un ritme, una passió, que ha sigut fonamental en l’esdevenir musical del passat segle XX.
Una passió
La passió de Biel Ballester —i una formació totalment autodidacta— per l’anomenat Gypsy Jazz l’ha portat a realitzar nombrosos concerts per Europa i els Estats Units, i a ser convidat a tocar al costat d’alguns dels solistes i formacions més prestigioses d’aquest estil, com ara The Rosenberg Trio, The Robin Nolan Trio, The Stephane Wrembel Trio, Hot Club de Norvège, Gustav Lundgren, Andreas Oberg, Tim Kliphuis, Joscho Stephan, Costel Nitescu, Christian Escoudé, Marcel Loeffler, Steeve Laffont, Howard Alden i David Reinhardt, entre altres.
El Biel Ballester Trio s’ha presentat en alguns dels més prestigiosos festivals de jazz: Donostia-Sant Sebastià i Terrassa (Espanya), Marciac, Colmar i Sant Gaudenç (França), Londres (Anglaterra), Edimburg (Escòcia), Gouvy (Bèlgica), així com a Escandinàvia i els Estats Units (convidat per Stephane Wrembel, compositor del tema principal del film Midnight in Paris, també de Woody Allen). A Castelló hem tingut la fortuna de poder gaudir amb ell, amb la seua música, i no poques vegades. Podríem dir que forma part de la història del jazz a la nostra província gràcies a les seues actuacions, algunes d’elles mítiques, per al record.
Concert a Castelló
Ara, més concretament el 20 de febrer, dins del cicle «Auditori Jazz Club» que promou l’Institut Valencià de Cultura, Ballester i el seus oferiran un concert a la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos en el qual interpretaran, probablement, les onze cançons del seu últim treball Merci subconscious, projecte que van enregistrar en la Torre Bellesguard de Barcelona i que es basa en l’empremta que deixa la seua música favorita en la seua ment i en com el seu subconscient les transforma en una cosa bastant diferent. Així que ens trobarem versions de-construïdes de cançons que ja coneixem, algunes d’elles, diuen, són bastant fàcils d’identificar, unes altres, però, no les entendrem. Així és com funciona la ment subconscient i així és com gaudirem de la seua música.
