A hores d’ara del curs, els pares i mares estem esgotats. Amb el tancament dels centres educatius, les famílies hem assumit una responsabilitat extra sobre l’aprenentatge acadèmic, la que, fins ara, corresponia al professorat. Ens hem convertit en els professors presencials dels nostres fills i filles i això als més xicotets de la casa els resulta estrany. Ells estan acostumats al fet que els pares tenen l’autoritat sobre el que es deu i no fer a casa. Els hem ensenyat a fer-nos cas quan els demanem algun comportament com anar a la dutxa, ajudar als seus germans o altres obligacions amb la família. El nostre rol és orientar als nostres fills sobre com comportar-se en segons quins contextos i com relacionar-se i això ells ho saben.Però ara els seus pares també fan les funcions dels seus professors per una situació nova que no entenen massa bé. Ara, a més de dir-los que paren taula també els diuen com es fan els exercicis de llengua o quantes pàgines cal llegir del llibre d’anglés. I és aquest punt el que els nostres xicotets no entenen. A casa no acaben de comprendre, i per tant d’acceptar, que els papàs i les mamàs substitueixen als seu professor o professora, als quals troben a faltar i no saben quan tornaran a veure. No entenen aquesta nova autoritat dels pares. Hem d’entendre que per a ells el canvi és gran; que ara no hi ha horaris, aules, pati, companys amb els quals relacionar-se.
Assumir rols és difícil i en tan poc temps més. I és, potser, un dels motius pels quals ens costa tant, com a pares, aconseguir que els fills realitzen l’activitat que els correspon cada dia. És necessari que, encara que els pares estem per a ajudar, els xiquets continuen tenint, en major o menor mesura, al seu professor o professora com a referent, amb contactes continus a través de les tecnologies i si poden ser visuals molt millor. Aquesta situació és nova per a tots. Els xicotets tenen una gran capacitat d’adaptació. Siguem pacients. Estem en un moment de canvi. Si intentem entendre’ns i posar-nos en el lloc de l’altre, tots exigirem menys a la situació.
