Cada curs, des de fa ja tres, tornem a tindre notícies sobre que alguns centres escolars van a demanar un canvi de jornada escolar. Des de que Conselleria va regular-la amb una normativa, hem vist com alguns centres de la província de Castelló han demanat aquest canvi i com en alguns d’aquests centres s’ha trencat la comunitat educativa; en alguns d’ells no hi havia unanimitat, ni entre les famílies, ni entre el mateix professorat.

Triar un horari és molt difícil, ja que cada família té les seues necessitats personals. No hi ha estudis que avalen que ningú dels dos és millor acadèmicament parlant. I és que el rendiment acadèmic no passa per l’horari sinó per canviar el sistema educatiu sencer. Però, mentrestant, ací estem, any rere any, veient com famílies que eren amigues deixen de parlar-se; com les mateixes famílies culpabilitzen al professorat; com mares i pares dels consells escolars són assenyalats per altres famílies al no votar a favor de un projecte que no el consideren de qualitat per al seu centre.

Però ningú es pregunta quines són les necessitats reials dels nostres xiquets i només som els adults els que volem una cosa o un altra, sense tenir en compte el seu benestar, social, cultural i educatiu.

Tancar una escola a les 14.00 hores suposa tancar les portes a les relacions de les famílies i amb els mestres; a una convivència de barri; a crear un entramat social obert en les ciutats. Tancar una escola a les 14.00 suposa la supressió de moltes activitats que es feien de vesprada i participaven les famílies. Molts de nosaltres no estem a favor de un o altre tipus de jornada, estem a favor de crear un teixit social de cooperativisme, de voluntariat, de solidaritat, en el qual educar als nostres fills i filles. Per això, les portes dels centres educatius haurien de quedar obertes el major temps possible.