Si hi ha un fet clarament identificador en un poble és la seua llengua. No és una casualitat: els habitants que comparteixen un passat comú durant un llarg període de la seua història, acaben tenint unes tradicions i una cultura pròpies sovint diferents d’altres pobles. Viure una història comuna és el que té. No és d’estranyar, doncs, que al llarg del temps s’hagen produït accions i s’hagen pres decisions per tal d’aconseguir la desaparició d’identitats culturals com una forma de fer desaparèixer pobles sencers.
àmbit privat
En la nostra història recent en són clars exemples les dictadures del segle XX, períodes en els quals el valencià i qualsevol símbol de la nostra cultura van quedar relegats només a l’àmbit privat. Durant dècades, la nostra llengua va quedar exclosa dels actes oficials, de les publicacions, dels còmics, de la premsa, de l’ensenyament...i malgrat tot, va sobreviure. Molts tenim en la memòria la lletra de la cançó del Tio Canya com una realitat viscuda per gran part dels nostres familiars grans quan els «parlaven en llengua estranya» en anar al metge o al jutjat.
atenció en valencià
Curiosament, en l’actualitat trobem sovint notícies que parlen de persones que no han estat ben ateses per parlar en valencià o fins i tot han estat amonestades per negar-se a fer-ho en una altra llengua en determinats entorns. És evident que encara existeixen interessos per acabar amb la nostra identitat de poble.
sense memòria
Un poble sense memòria és un poble mort. Un poble que no es preocupa de la seua història ni de la seua llengua té els dies comptats. Des de Més Nules apostem i apostarem per recuperar les nostres tradicions de país i de poble, molt sovint oblidades i, fins i tot, amagades a la prestatgeria d’algun magatzem.
tradicions
Entre les tradicions, ens elogiem del gran treball que estan realitzant un grup de persones que s’han interessat per documentar-se i recuperar, per exemple, les muixerangues i els gegants i cabuts (o nanos) que, de nou, han dansant pels carrers del nostre poble. La nostra gent més gran encara recorda, de segur, com recorrien els carrers quan ells eren menuts. Ens agrada molt que esta tradició, i d’altres, es recupere per als nostres joves i passe a formar part de la seua memòria tal com ho ha sigut de la dels seus avantpassats.
normalització lingüística
Pel que fa a la nostra llengua, des de les nostres regidories, es treballa per a aconseguir l’acompliment del Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament. Els nostres regidors treballen i fan tot els és possible per a que el màxim de les publicacions i documents del consistori siguen en valencià. Des de Més Nules, seguirem insistint que siga així. Estem en el camí.
