La festa està al carrer. La Magdalena es mou entre la tradició i lo popular i treu a tota la ciutadania als sectors, als barris, al centre urbà, que s’omplin de pòlvora, de foc, de somriures, de sol, d’activitat. A 20 racons de la ciutat ens trobem amb els monuments de la joia castellonera, les arquitectures de llum que donen vida a unes celebracions que estan concebudes per a que la gent les gaudeixca, els de cada i els de fora, gratuïtes, participatives.
És l’essència de la Magdalena. És l’essència de la festa de Castelló, del Brancal de la Ciutat a La Cultural, de la plaça Major al bulevar Blasco Ibáñez -on aquest any es renovarà el concepte de Coso Multicolor, en un nou bucle de confeti i carroses, de màscares i música per doquier--. De les gaiates a les colles, els col.lectius que donen força i més fent cas a la dita de que la unió fa la força, a la setmana gran i l’omplen de color amb activitats polièdriques. De la mascletà al Mesón de la Tapa y la Cerveza, epicentes hiperpoblats de la festa any rere any; del renovat Mesón del Vino al Gastronòmic, del recinte de concerts a Les Aules, de Santa Clara al camí Almalafa. De la festa, la vespra. I així nou dies.
Tercer dissabte de Quaresma que marca l’inici de la Magdalena, amb el Pregó i la primera i més esperada mascletà de l’any, de Hermanos Fernández, que marca l’Inici de la setmana gran, corrent corrent, a la Tapa i la Cervesa, on agafar forces, després de gaudir de l’Homenatge al Rei En Jaume, solemne, amb la crida al record de la fundació, eix de les festes, en forma de sons de tambors i cornetes. I l’Enfarolà que fa esclatar el nostre Fadrí.
I diumenge de Romeria, sacra, devota, penitent… pero dia de retrobades, de festa major. De parar a Sant Roc i tocar la campana de l’ermita. De baixar per donar la primera benvinguda a les gaiates, en un Desfile en el que mostrar el treball, l’orgull de genealogía de la feina dels sectors. I un dilluns de Pregó Infantil, feliç, ballador, emocionant, familiar; en un dia en el que els més menuts són protagonistes, amb el Circus calentant motors.
Queda l’Encesa, majestuosa, briliant, intensa. El Sopar de Colles, la nit dels premis, el Desfile Multicolor, el Tombacarrers, les bandes internacionals, la caravana a les gaiates, en eixe trenet de carros engalanats que suma colles i gaiates. I la nova Desfilada de les Colles, que aglutina als 250 colectius que conformen la Federació. I n’hi ha més. I la Nit Màgica, l’Homenatge a la Dolçaina i el Tabal, la mostra de cultura popular, els 50 anys de Els Llauradors, la Trobada de Muixerangues… fins a l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, patrona i senyora de Castelló, i el Vítol. Festa, al carrer, festa per a tots.
Si fa sol, seràn festes de ‘10’
Si fa sol, la Magdalena és de 10. Si fa fred, caldrà buscar un rebost i traure la bufanda i l’abric. La qüestió és estar al carrer en una ciutat que aquest any es divideix en tres grans anells de la festa en els que hi ha de tot: gaiates, mesons, espectacles del Festival d’Animació i Música de Magdalena (FAMM!), colles o actuacions musicals. Festa i més festa. I encara que els barris més perifèrics continúen reivindicant que la Magdalena no arriba, això no desmereix la baixada de la muntanya que pot ser la UJI o els barris del sud cap al pla de la festa magdalenera. Ningú es queda a casa. I eixa descentralització s’ha fet palesa en els últims anys, en una voluntat tant del Patronat com de la Junta, en un mano a mano que aquest any ha composat un programa de 260 actes repartits per (quasi) tota la ciutat i que marca la consolidació d’una nova filosofía sobre com fer festa, integrant més als col.lectius.
Amb una Fira Taurina amb doblete de José Mari Manzanares i amb el retorn de Victorino que será un actiu més de la Magdalena internacional.
Amb uns objectius fixats per un Congrés Magdalener, el quart de la història de les festes de Castelló, que marcarà les directrius de les festes en els pròxims anys, en un 2018 en el que el Patronat, juntament amb l’Ajuntament i els col.lectius, deuen treballar molt dur per a que el debat no es quede en un no-res i es vegen resultats a curt plaç.
Queda clar que les comissions de sector han reforçat el seu papel central en unes festes de la llum amb un element diferenciador i únic en el món: les gaiates. Però també s’ha vist la força dels col.lectius per repensar la festa, canviant unes coses i deixant-ne altres com sempre. Entre la consolidació i la renovació. Entre la tradició i lo popular, i sempre, la festa al carrer. Ja és Magdalena, Castelló ja està de festa.
