El dilluns passat, centenars de persones van eixir a les places i carrers d’arreu del territori per dir ben fort que estem ací i que no ens rendirem en la defensa de la nostra taronja i dels nostres drets. Potser no hem tingut (de moment) la repercussió mediàtica que té un grapat de taxistes a Madrid o la de tres activistes que lleven un llaç groc a Platja d’Haro. Però el que està clar és que hem dit prou i que arribarem fins al final en esta lluita pels nostres interessos.
Per això vam demanar que es derogue l’acord amb sis països africans (entre ells Sud-Àfrica) que va signar la Unió Europea amb els vots a favor del PP i del PSOE. I això s’ha de dir ben clar i ben fort, i la gent ho ha de saber. Ha de saber que Casado va estar fa uns dies a València rient-se de tots els valencians i de totes les valencianes ensenyant una taronja, una taronja que ells mateixa havien traït anteriorment amb atreviment i nocturnitat.
A MOLTS POBLES, com Betxí, hi ha moltíssima gent vivint directament i indirectament de la taronja. I volem seguir fent-lo. Perquè és part de la nostra història, és el nostre present i també volem que continue estant entre nosaltres en el futur.
A través de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador, de la qual en formem part ben activa, està engegant-se un moviment transversal que ha començat a cuinar un caldo de cultiu per tractar de conscienciar a la societat que no s’estan fent bé les coses. I que no pot ser que sempre pague els plats trencats el mateix, en este cas el llaurador.
PER AIXÒ, el dilluns de la setmana passada vam tornar a dir prou. I seguirem dient-lo pròximament, ben fort i amb l’orgull del poble que ha d’estar unit per reivindicar el que és seu, el que li correspon. Acabe estes línies igual com va acabar la lectura del manifest: «visca la terra i visca la taronja valenciana».
El futur és nostre.
*Alcalde de Betxí
