Els mitjans ho constaten, el caos ferroviari ha tornat a les nostres comarques que no veuen millores reals en unes comunicacions que llastren el nostre desenvolupament.

El desastre dels trens: en gener, malgrat una aturada premonitòria a Sagunt de vint minuts, l’aleshores president del Govern Mariano Rajoy inaugurava l’AVE Madrid-Castelló que, segons alguna previsió, incrementaria en un 15% les visites a la província. Vuit mesos després, les obres del tercer fil fan que l’AVE siga un autobús de Castelló a València, s’hagen suprimit quatre Euromeds i un Talgo i els trens regionals i de rodalies siguen un malson, amb els usuaris amuntegats als vagons i nombrosos incompliments horaris. De l’increment de serveis per complir l’obligació de servei públic entre Castelló i Vinaròs, de moment res de res.

L’ombra de l’AP-7 és allargada: malgrat la ratificació del ministre Ábalos en la reversió a l’estat de l’AP-7 a fins de 2019 d’una concessió que ha durat més de quaranta anys al País Valencià, encara es senten veus que demanen un estudi de costs i emparen solucions com els peatges tous o a l’ombra. Com vam deixar clar els alcaldes i alcaldesses afectats en maig del 2017, no hi ha més alternativa que la gratuïtat total d’una infraestructura que vertebra el nostre territori i que avui no podríem abordar.

Cal realitzar els projectes per a connectar la via amb la xarxa de carreteres i incloure els costs de manteniment i millora en el mateix sistema que tenen les autovies de l’estat a totes les comunitats autònomes del centre i sud d’Espanya. A les comarques del nord no tenim altra alternativa a curt i mitjà termini.I, per rematar, l’aeroport: l’enèsim fracàs de la gestió privada d’una infraestructura pública que ha costat massa diners als contribuents sense respondre a les expectatives, fa que la Generalitat anuncie que assumirà la gestió de manera directa (la mateixa política voldríem per a molts serveis públics privatitzats que no funcionen gaire bé).

Escolte al PP provincial parlar de «bipolaritat». Té raó, PSOE i PP intercanvien els papers de reclamants o aconseguidors en funció de la seua posició al Govern de Madrid. Podríem parlar aleshores de bipartidisme bipolar.

*Alcalde de Vinaròs