El temps del descans propi de l’estiu afavoreix un major contacte amb la natura. Segurament, moltes de les activitats que realitzem durant aquesta època de l’any tenen relació amb el medi ambient i permeten un major coneixement i gaudi de la creació.
Actualment es té una gran sensibilitat en relació amb la necessitat de respectar i cuidar la natura. La consciència ecològica és cada vegada major, fins al punt que el papa Francesc ha escrit l’encíclica Laudato si’, en la que ens recorda als catòlics que la cura de la casa comuna, que és el nostre món, constitueix un autèntic deure moral. El Papa ens ha recordat que tots tenim el deure de deixar a les generacions futures un món millor del que hem trobat, també en el que suposa el respecte a la natura. El Papa ens diu que per a conscienciar a tots en aquesta exigència és necessària una educació per a una ecologia integral, que comence amb el respecte i la protecció absoluta de l’ésser humà; que no convertisca l’ecologia en un luxe únicament accessible a aquelles societats que ja ho tenen tot i busquen simplement una major qualitat de vida; que ens porte a uns hàbits de vida caracteritzats per una major austeritat i senzillesa, lluny de la mentalitat consumista que ens envaeix; que fomente actituds i comportaments amb ordre a una major responsabilitat ambiental; i que ens porte a una mirada de les persones i de les altres criatures que no estiga caracteritzada pel pragmatisme i l’utilitarisme.
Per als creients, el contacte amb la natura és també una font d’espiritualitat, un camí per arribar a trobar-nos amb Déu. El Papa, en la Laudato si’ ens suggereix uns principis del que ell anomena una «espiritualitat ecològica», que alimente «una passió per la cura del món» (núm. 216): la percepció de la bellesa de la creació ens evoca la bellesa de Déu i ens porta a reconèixer que el món és un do que hem rebut de l’amor del Pare.
*Bisbe de Tortosa
