De jove passava de pàgina quan llegia les sigles PGOU del Pla General d’Ordenació Urbana. No sé si el nom em donava mandra, si la redacció d’eixes notícies no era massa amena o si, senzillament, en aquella època tenia altres prioritats i no era conscient de com ens estaven desfent la nostra ciutat i malvenent el territori.
Després vaig descobrir la importància del PGOU i em vaig implicar en fer el millor per a Castelló. El Pla indica el model de ciutat on viurem amb les nostres famílies. Marca com protegim el que ja tenim i com seran els espais nous. I jo volia que el nostre PGOU garantira un alt nivell de qualitat de vida.
El Pla dibuixa tot, o quasi. Com seran els carrers i les alçades de les cases, si tindran arbres, si hi haurà carril bici, on estaran les escoles, els poliesportius, els centres de salut o les residències de gent gran... Aprofita i compensa espais, marcant on van els parcs i ficant, per exemple, les bases per ampliar el paratge natural del Desert de les Palmes. On estarà la indústria i de quin tipus serà.
En definitiva, si anem a viure i a créixer en contra o en favor de les persones. Si depredaran el territori o el protegirem, si especularan amb el nostre terme o garantirem el dret a tenir un sostre.
Ha sigut en l’urbanisme on més ens van arruïnar els anteriors governants de la dreta. I ho van fer perquè una qüestió que hauria de pensar-se en benefici de la comunitat, es va plantejar per enriquir ràpidament als especuladors, això si, arruïnant prèviament al poble honrat i destruint el nostre territori.
Sobren proves. Conduint per la ronda oest es veu com les expectatives especulatives van convertir Mestrets en un autèntic erm. O com la Ciutat del Transport és un bosc de faroles il·luminant el no res.
La dreta dissenyava un urbanisme salvatge, sense sentit. Terrenys per especular, tones de ciment i cases que no importava si s’ocuparien, sols que es vengueren encara que quedaren buides. I el resultat totes i tots el saben. Encara avui hi ha famílies i empreses que no s’han recuperat, i alguns mai ho podran fer.
Per això era cabdal donar-li la volta a eixe model. I apostar per un creixement que cohesionara la ciutat, com una taca d’oli, i que evitara l’especulació. Per això calia derogar el fracassat Pla Especial de la Marjaleria i avançar cap a la urbanització amb minimització d’impactes. Per això calia ordenar el sol industrial fomentant la capitalitat logística de l’àrea metropolitana. Per això calia protegir el territori i posar les bases perquè la ciutat, la indústria, els horts i el camp convisquen, tant en desenvolupament, com en el paisatge.
I tota aquesta feina l’hem fet durant molts mesos de treball i de diàleg, escoltant i atenent al·legacions i suggeriments d’allò més variades i amb interessos molt diferents. Però amb l’objectiu de consolidar un urbanisme de qualitat, sostenible i realista.
El treball està pràcticament fet, i crec quedarà encarrilat abans acabe el manament. Castelló i el Grau s’ho mereixen.
*Vicealcalde i Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
