Els que tenim vocació de servei públic sabem què, lluny del que massa gent creu, la política té molts pocs moments de satisfacció i massa de desacord i confrontació. Però també sabem el goig que ens suposa participar modestament en els avanços que milloren la vida de la gent.
Per això, quan el diputat de Compromís, Joan Baldoví, va votar dimecres a favor de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) impulsat per un govern progressista -que Compromís va possibilitar amb el sí a la moció de censura- em vaig sentir molt orgullós.
He de reconèixer què, en vore com aquesta conquesta social rebia llum verda vaig sentir quasi la mateixa emoció que quan en 2017 les Corts van ratificar la Renda Valenciana d’Inclusió. I no és d’estranyar, perquè l’IMV suposa estendre a nivell estatal el model pioner encetat ací per la conselleria capitanejada per Oltra, que ja ha ajudat a 54.375 valencians i valencianes.
La importància de l’IMV no amaga, no obstant, aspectes més que millorables per la seua aplicació. De fet, resulta inexplicable la negativa de PSOE-UP a que el Botànic gestione des d’un primer moment l’IMV. Aquest error crea duplicitats i impedirà que les ajudes estatals es beneficien de l’experiència del teixit administratiu posat en marxa pel Consell amb la Renda Garantida.
A més, la decisió de Madrid d’encarregar la gestió de l’IMV als Ajuntaments, que ja estan desbordats per la crisi del Covid amb milers de noves sol·licituds d’ajudes d’emergència per menjar- corre el risc de col·lapsar els serveis socials locals. En este sentit, Oltra no va dubtar en a reforçar els Serveis Socials Municipals duplicant pràcticament l’aportació econòmica als municipis per incrementar personal. i gestionar la Renda Valenciana d’Inclusió. Confiem que el Govern aprenga de l’experiència del Botànic, i reforce amb recursos els ajuntaments. És l’única manera de fer realitat l’IMV sense desbordar els municipis.
*Diputat de Compromís a les Corts
