Recentment i d’acord amb dades de l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacion Econòmiques), hem sabut que el nostre valencià genera més de 56.000 llocs de treball i 2.000 milions d’euros. De fet, d’acord amb l’estudi publicat per aquest Institut, un 2,1 del PIB autonòmic i un 3% de l’ocupació al País Valencià tenen relació amb la nostra llengua. A banda, hi hauria tot un seguit de treballs indirectes que també contribueixen a fer que la nostra economia avance.
La cultura, les traduccions, les editorials, els mitjans de comunicació i l’educació són sectors cabdals, però segurament podem anar més enllà. Molts ajuntaments, encertadament, han unit les seues marques comercials amb paraules clau en valencià i han fet campanyes que associen la proximitat amb l’atenció en la llengua que és també patrimoni immaterial de tot el poble valencià.
LA RENDIBILITAT d’un idioma, per tant, no va lligada amb la superioritat numèrica de parlants o al nostre imaginari col·lectiu. Per exemple, llengües molt menys parlades que el valencià, com poden ser el finés, el noruec o el danés, generen un impacte econòmic molt superior al d’altres llengües amb molts més parlants, degut a l’estructuració que es fa dels sectors al voltant d’aquestes llengües.
Treballs com el de Martín Municio, centrats en el que ell anomena «coeficients de la llengua», demostren que tenint en compte sectors diversos com l’agricultura o les telecomunicacions, la llengua representa de fet fins a un 15% del PIB de l’Estat.
Aquest avanç en l’impacte positiu de la nostra llengua ha de generar, si volem, encara més millores en el nostre potencial econòmic. Amb l’esforç i el treball de tothom ho farem possible.
*Regidor de Compromís per Vila-real
