En setmanes anteriors ens hem referit a aquelles coses que poden apagar en el nostre cor l’amor a Déu. En el missatge quaresmal d’enguany, el papa Francesc ens recorda els instruments que poden ajudar-nos a vèncer aquest perill i que l’Església ens recomana practicar més intensament durant aquest temps litúrgic que precedeix a la Pasqua: l’oració, l’almoina i el dejuni.
En practicar amb més assiduïtat l’oració, el creient se situa davant Déu des de la veritat de la pròpia vida; té el cor obert a la seua Paraula, que l’ajuda a descobrir les excuses que posem per no obeir sincerament a Déu i les mentides amb les quals també ens enganyem a nosaltres mateixos.
L’almoina ens allibera de la idolatria dels béns materials i, al mateix temps, ens permet veure l’altre, especialment el necessitat, com un germà i no com algú que ens molesta o que constitueix una amenaça per als nostres interessos. Qui practica l’almoina arriba a experimentar una sensació de llibertat interior i una alegria profunda pel bé que ha pogut realitzar; arriba a descobrir que compartir els béns amb el necessitat és de debò una gràcia de Déu, una ocasió per a col·laborar amb el Pare, que vol cuidar dels seus fills amb amor provident, i un acte de confiança en Ell, perquè tenim la certesa que en les nostres necessitats no ens faltarà el pa de cada dia.
En aquesta societat caracteritzada per l’exaltació dels desitjos fins al punt que qualsevol d’ells es converteix en un dret que es pot exigir, el dejuni ens allibera d’eixa esclavitud dels propis instints. Poder dir no a allò que, sent lícit és superflu, és també un acte de llibertat que ens predisposa per estar més atents i disponibles a obeir a Déu i a la seua paraula.
En revifar en nosaltres l’amor a Déu, l’oració, l’almoina i el dejuni ens enforteixen per vèncer les temptacions, perquè ens ajuden a trobar la justa orientació de la nostra vida.
*Bisbe de Tortosa
