Novament ens arrimem a dates que estan marcades per les nostres tradicions més entranyables. Comencen a baixar les temperatures, canviem l’hora i el dia es fa més curt. Els que ens dediquem a l’agricultura d’autoconsum collim les carabasses i plantem pèsols, faves i altres collites d’hivern. El nostre poble té la sort de tindre un clima on quasi totes les hortalisses creixen sanes, com ho fan les nostres tradicions.

Per això, cal que recuperem els costums que veritablement han estat passats per generacions. Fa poc vam fer el nostre dia dels enamorats, el 9 d’octubre. Prompte anirem a visitar els nostres estimats que ja no estan entre nosaltres. Molts portarem flors i recordarem així tot el que van representar per a nosaltres. També és el moment de la cuina, els panellets, pastissets de moniato i coques de carabassa. Tot això ho compartirem com sols nosaltres sabem fer, amb familiars i amics, com toca. Les modes importades per la televisió i la propaganda van començar fa pocs anys, però volem que els nostres menuts estiguen arrelats al seu entorn i per a això res millor que recordar-los quins són els seus orígens i les seues tradicions. La castanyera, que a vegades són les nostres mateixes iaies, no pot deixar-se de banda. Ens dirigim cap a la festivitat de santa Caterina amb la nostra mocadorà vila-realenca. Ficarem prompte tot tipus de fruita seca dins i li ho donarem a qui més estimem.

Un poble que té cura de les seues tradicions i costums és un poble que arrela sa i que fructifica, en economia, cultura i autoestima. Si posem un arbre tropical en un terreny fred res de bo pot passar. Sols les varietats pròpies tindran tota la garantia d’eixir endavant. Això mateix passa amb les tradicions, les nostres són les úniques que poden tindre èxit. Estimem les nostres tradicions.

*Regidor de Tradicions de Compromís per Vila-real