El principal sindicat de comptables i auditors de França (ECF) l’any passat va definir el postcapitalisme de la següent manera: “El postcapitalisme apareix quan el domini de la informació produeix més beneficis que les màquines o les especulacions financeres. És un món on la força intel·lectual és més important que la força mecànica, tot i que aquesta siga insubstituïble”. Ja no són només els moviments anomenats antisistema, els altermundistes o les esquerres hereves del Maig del 68 --per cert, enguany en fa 50 anys-- els únics actors que fan servir aquesta expressió. Com deia adés, les agrupacions professionals de comptables i auditors són les que estan introduint aquesta terminologia en el seu funcionament quotidià.
Parlar a de postcapitalisme a Vila-real i damunt en plenes festes de Sant Pasqual pot tindre un regust certament etílic; fins i tot algú podria arribar a pensar que l’autor ha abusat massa a les nits d’aquest cap de setmana. Per això, faré un aclariment: sóc conscient que no podem perdre’ns amb conceptes i idees «de moda», mentre la realitat que vivim a peu de carrer és sovint tan directa com la brutícia que trobarem escampada ací i allà, cal dir-ho també, com a conseqüència de l’incivisme i d’un model festiu producte de l’usar i llançar.
Igualment, parlar de postcapitalisme als veïns i veïnes que han de fer mans i mànegues per a arribar a final de mes o a aquelles persones que no troben feina és quasi una temeritat. «Què s’han cregut aquests polítics?». Bé, jo cometré aqueixa temeritat: No hi ha cap estudi seriós sobre el canvi climàtic que no incloga un escenari postcapitalista per a poder sobreviure com a societat humana. Ens esperen canvis molt grossos; les festes són també el moment per a somiar. Gaudiu!
*Regidor de Compromís per Vila-real
