+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

Salvem la Marjaleria

Els pròxims anys són un context idoni per recuperar l’equilibri perdut en la nostra Marjaleria

 

Salvem la Marjaleria -

Fernando Navarro
23/02/2021

Des del Segle XIV i durant pràcticament dos-cents anys els habitants de Castelló van tractar de guanyar-li la mà a l’ecosistema d’aiguamoll que caracteritzava la nostra Marjaleria, segons la molt interessant tesina del castellonenc Marc Escamilla .

Allà cap al Segle XVI van dominar allò que encara hui els vells li diuen xarcullar , obrir canals, séquies, d’entre l’aiguamoll per permetre la circulacio de l’aigua i guanyar altura en altres punts per possibilitar el cultiu agrari. L’equilibri es va anar a poc a poc inclinant cap al costat dels interessos econòmics progressivament, es van anar disseminant alqueries de llauradors per la zona i l’activitat va créixer.

Ja avançat el segle XX, alguns grans propietaris agrupats en la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders van aconseguir un gran projecte de dessecació de la Marjaleria per augmentar la productivitat. Al 73 la Confederació Hidrogràfica va entregar l’obra de dessecació, encara hui en funcionament, per fer enlairar l’horta de Castelló.

Dos anys abans, alguns països signaven el Conveni Ramsar per a la conservació dels aiguamolls davant la pressió humana que patien, Espanya va signar el conveni al 82. Després d’uns anys d’enorme rendiment agrícola, l’equilibri hídric es va trencar, la salinitat de la Marjaleria va pujar i moltes collites es van arruïnar. La fi de la dessecació ja va ser distinta, es va iniciar la compra-venda de terrenys i l’edificació descontrolada, un conflicte en el qual l’Ajuntament mai va saber exercir el seu rol d’àrbitre urbanístic.

L’any 1994 s’aprovà el catàleg de zones humides de la Generalitat valenciana, sense la Marjaleria de Castelló per l’enorme caos en la zona. En 2006 un ambiciós Pla Especial buscava regularitzar la Marjaleria, però mai es va desenvolupar. En 2012 el Tribunal Suprem va anul·lar el PAI Benicàssim Golf pel valor de l’aiguamoll de la Quadra de Santiago, la continuïtat de la Marjaleria.

El Pla General de Castelló ara en tràmit, la Declaració Ambiental de la Generalitat Valenciana que fixa el calendari i el mètode, la creixent preocupació i legislació ambiental i la mobilització de recursos públics baix la brúixola de la transició ecològica fan dels pròxims anys un context idoni per recuperar l’equilibri perdut en la nostra Marjaleria. Aprofitem-lo, salvem-la. H

*Regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló