Ahir va acabar la setmana gran de Betxí, les festes patronals en honor al Santíssim Crist de la Pietat. I la veritat, és que hem viscut unes jornades espectaculars. La gent ha eixit massivament al carrer per omplir cada un dels racons de la població i per participar en els més de cent actes que havíem preparat, per a tots els gustos i per a totes les edats.
Malgrat que la pluja va fer acte de presència un parell de dies al començament, prompte ens vam oblidar de les tempestes i vam recuperar el somriure, les forces i les ganes de diversió. Per al record quedarà el primer concurs d’allioli que va aplegar a centenars de persones, les embolades dels dissabtes, el singular camiorock o l’espectacular orquestra Miami Show del divendres.
PERÒ, SENSE DUBTE, serà difícil d’oblidar el que vam viure tots junts el dijous, el dia de les paelles. Perquè veure reunides 3.000 persones al voltant del plat que ens identifica com a poble, ballant, rient o cantant sense parar és una experiència inoblidable, recomanable i jo diria que fins i tot necessària. Perquè anar tots a una, solidàriament, en harmonia i abraçats amb la persona que teníem al costat, és un moment que no es pot explicar amb paraules. Senzillament, s’ha de viure.
I ara, a partir de hui, també hem d’anar tots units de la mà. Perquè, com solem dir, ara sí que s’ha acabat l’estiu per a nosaltres i la rutina torna a les nostres cases.
I tenim molt de treball per davant, per fer entre tots. L’escola ha tornat a obrir les seues portes i la campanya de la taronja està a punt de començar. Hem d’arrimar el muscle per tal que l’any que ve, per estes mateixes dates, allà per setembre del proper 2019, puguem tornar a eixir al carrer havent fet la feina ben feta i orgullosos del que som.
COM SOLC DIR, no som un poble gran. Però sí que som, sense dubte, un gran poble.
*Alcalde de Betxí
