Dedicar-se a l´esfor§ada i, sovint, sacrificada pr ctica de la política pot produir idiotesa i, fins i tot, mals majors. No és estrany, doncs, veure o escoltar una persona, abans més o menys normal, que una vegada passats uns anys immolant-se nit i dia pel bé de tots, acaba vestint com un poll ressuscitat i parlant llengües oblidades com la núvia de Xuqui o la xiqueta de l´exorcista.
D´exemples hi ha a grapats en l´ mbit nacional, auton²mic i local. Com ara les declaracions de Ramón Tom s Céspedes, diputat provincial del Partit Popular, responsable de l´€rea d´Agricultura a la Diputació. Aquest prototipus de dedicació ha parlat sobre l´afer de l´olivera milen ria que recentment s´ha transplantat des de la província de Castelló a Fran§a.
El d til ha declarat que la llei que impedisca aquest expoli del patrimoni natural haur de venir quan la gent estiga sensibilitzada, que qui ha de legislar és la Generalitat --un lloc super mega ultra arxiendeutat on governa el seu partit des de fa una eternitat--, i que "ojito", perqu¨ amb la Llei Forestal es produïren més incendis que mai perqu¨ els propietaris "pensaban que si no iba a ser para ellos el bosque no iba a ser para nadie". Si fa o no fa l´argumentari dels assassins de dones.
A partir d´ara, doncs, les lleis que regulen els fitosanitaris només es redactaran quan les empreses químiques deixen d´importar verins de la Xina (a més de pantalons i sabates), i les lleis que regulen el tr nsit dels vehicles només s´aprovaran quan els/les conductors/es es respecten escrupolosament. Aix², idioteses.
