Räikkönen

En això la Formula 1 s´assembla al món de la política, que fa massa soroll, i que el marquèting pesa més que les idees. En qualsevol cas, si dic alguna inexactitud, ja em sabran disculpar els entesos, ja els hi he dit que de cotxes no en sé gens ni mica. I de política poc.

Però em fa molt la sensació que un dels episodis més ridículs que han donat en els darrers temps l´esport internacional ha estat eixa absurda baralla intestina entre Fernando Alonso, dues vegades campió del món, i Lewis Hamilton, l´esperança blanca (perdó) d´una part de l´afició. Això també recorda la política local, un Alberto Fabra dues vegades alcalde i un Juan María Calles, aspirant ambiciós.

L´hi preguntat al flamant Premi Príncipe de Asturias de Comunicació, el Sr. Google, i em diu que al campionat de l´any passat van competir fins onze escuderies. Mentre Hamilton i Alonso, es discutien i barallaven, Kimi Räikkönen anava puntuant, carrera a carrera.

I finalment, mentre aquells dos badocs estaven més ocupats de tirar-se la culpa de tots l´un a l´altre, el pilot finlandés va guanyar a Brasil i s´endugué el campionat.

Una cosa és ser el favorit, l´altra guanyar. I les carreres no es guanyen als despatxos, no es guanyen fent fora del circuit, amb males arts, al principal contrincant. No es guanyen barallant-se. Es guanyen competint honestament. Es guanyen pilotant amb intel.ligència, amb serenitat, amb generositat. Frenant quan toca. Es guanyen en les rectes, en les curves. De vegades en un túnel. Com en la política.

Portaveu del Bloc a l´Ajuntament de Castelló